Explicar l'inexplicable

L'’altre dia una persona em va fer una consulta sobre la guerra d’Ucraïna. Aquesta persona havia decidit no explicar res als seus fills per estalviar-los el patiment. Tot i això es va sorprendre molt quan un dels fills va treure el tema tot sopant i els va ensenyar diferents vídeos del TikTok amb imatges molt explícites.

El millor que podem fer és explicar als nostres fills el que està passant per diversos motius.

El primer és que el que tu no li expliquis ell li donarà una explicació i més val que aquesta explicació que ell li doni sigui bona i vàlida. Ja sabem que per la xarxa circula molta informació, però no tota la informació és bona, ni imparcial, ni tan sols real. Ensenyar a navegar als nostres fills, fomentar l’esperit crític i ajudar-los a analitzar la informació que veuen és una tasca vital en els temps que corren.

El segon dels motius és que és important tenir cert coneixement del medi social en el qual estem vivint. Tot està relacionat i una de les lliçons més importants que poden aprendre els nostres fills és a viure en aquest món complex i enrevessat.

Però encara hi ha un altre motiu. Els nostres fills amb cadascun dels seus aprenentatges van formant categories. Les categories són la base del coneixement del medi, estructuren la forma de pensar i donen sentit i guien el que fem, el que decidim o el que sentim. La formació d’aquestes categories de manera adequada és molt important ja que de la seva qualitat dependrà la qualitat de la nostra vida.

Però, com els ho expliquem? Doncs depenent de l’edat i del seu grau de maduresa. Ara bé, què hem d’explicar? Doncs els atributs essencials d’una guerra, de manera no cruel, ni de manera ingènua. Quan expliquem en què consisteix una guerra hem de ser clars, fugir de romanticismes i fer èmfasi en el sense sentit que suposen i en tot el patiment que generen.

Penseu que els nostres fills, qui més, qui menys, han vist pel·lícules de guerra, han jugat a jocs a en què han d’anar matant gent o han seguit una sèrie en la qual la violència ha tingut un paper important. I en el cas que no ho hagin fet, a l’escola de ben segur que els seus companys sí que ho han fet i van compartint imatges, vídeos o comentaris.

Els podem dir que en cap cas està justificat prendre-li la vida a una altra persona, que ningú és més que ningú per decidir qui ha de viure i qui no, i que la violència només genera més violència.

Els podem dir que les guerres acostumen a donar-se per motius econòmics, religiosos, patriòtics o estúpids. Que no ens podem creure tot el que veiem i que hem de ser solidaris amb la gent que està patint. Podem fer un farcellet amb roba, anar a comprar menjar o medicaments o acollir un refugiat, però no podem restar indiferents envers la barbàrie.

En moments de guerra hem de ser solidaris i per aconseguir-ho només cal fer una reflexió: la gent ho perd tot, absolutament tot, en tan sols uns minuts. I, el més important, aquesta gent és com nosaltres, menja, juga i va a l’escola com nosaltres, però un dia, un mal dia, tot ha canviat.