Completament incomplets

De vegades ho deixem tot en stand by mentre esperem arribar a experimentar una felicitat completa que ens deixi en un estat d’èxtasi, un nirvana emocional que ens capgiri la vida i que doni sentit a tots els nostres somnis.

Doncs ja em sap greu però és força improbable que mai arribem a ser completament feliços. De fet, algunes persones em demanen per què no som feliços. Doncs perquè de vegades condicionem la nostra felicitat a tenir alguna cosa material com ara un cotxe o una casa. De vegades, però, la condicionem a tenir alguna cosa immaterial com ara el reconeixement, o una persona com, per exemple, una parella o un fill. Si em toqués la loteria, si tingués un fill o si tingués salut seria feliç. Però, saps què? Doncs que de vegades algunes coses mai seran possibles, per molt que ho desitgem, així que mentre esperes que passi allò que tant desitges t’animo a anar buscant moments alegres.

Algunes persones sembla que trien ser infelices. Potser, en algun moment de la seva vida, van aprendre que tenien més avantatges si es presentaven en societat com a víctimes d’un problema, amb dosis ingents d’autocompassió i tot cercant la protecció i la compassió d’altres persones.

També hem de tenir en consideració que de vegades, per causes alienes a nosaltres, resulta molt difícil o fins i tot completament impossible ser feliços durant una temporada. La malaltia, la mort d’un ésser estimat o un acomiadament solen ser esdeveniments vitals incompatibles amb la felicitat.

Algunes persones tenen por a la felicitat. En algun moment de la seva vida han après i interioritzat que hem vingut a aquesta vida a patir i això és el que fan: patir. Si és el teu cas et convido a reaprendre el concepte de felicitat. Gaudir no és dolent. No et sentis culpable per ser feliç.

Finalment, hi ha algunes persones que tenen una mena d’infelicitat indignada. Potser van ser felices però van deixar de ser-ho. Possiblement en algun moment de la seva vida van llençar la tovallola i van concloure, des del dolor, que mai més tornarien a ser felices. Mai es poden prendre decisions des del dolor, des del desengany, des del patiment.

Mira, tinc una proposta per a tu. Mai seràs completament feliç i de la mateixa manera mai seràs completament infeliç. La vida, a pesar de tot, és bonica, però això sí, hem de fer un esforç per integrar la felicitat al nostre dia a dia.

Potser estàs trist, però per això mateix has de mirar d’incloure moments feliços a la teva vida. La felicitat, benvolgut lector, no és un estat, és una manera d’entendre la vida. Incorpora el bon humor i la felicitat a la teva vida, al teu dia a dia. Entra en ressonància constructiva buscant tot allò que et dibuixa un somriure. Si alguna cosa et fa infeliç potser pots canviar-la tot prenent decisions. Ajusta les teves expectatives, potser no necessites un vehicle esportiu per ser feliç, potser necessites adoptar una nova mirada. Centra’t en el present, assaboreix cada segon i dona-li un sentit a la vida. I, finalment, no et prenguis massa seriosament la vida...