Una resposta violenta...
Enfadar-se no és dolent. Sentir ira és adaptatiu. La ira, com qualsevol emoció, té un missatge per dir-nos.
La persona més pacífica del món pot perdre el control quan la porta al límit l'interlocutor
L’ésser humà està molt ben dissenyat. No ens sobra res i el que ens falta ho anem adquirint amb el temps. Totes, absolutament totes, les emocions bàsiques que compartim tots els humans arreu del món són necessàries.
Si, per exemple, no sentíssim por, estaríem morts. Quan veiem una serp, davant la foscor o amb les alçades hem de ser prudents. La sàvia naturalesa ho sap i ens ha dotat del millor dels mecanismes per mantenir-nos vius: la por.
Si davant d’un menjar en mal estat no sentíssim fàstic també estaríem morts. El fàstic ens protegeix del fet que acabem intoxicats, malalts o morts.
Doncs passa quelcom similar amb la ira. La ira és una emoció necessària que ens ajuda a estar vius. Quan una persona ve a fer-me mal, si no sentís ira, acabaria ferit. Quan em diuen que no podré fer un repte o quan algú m’està maltractant, la ira és el meu millor aliat per superar-ho, focalitzar-me i protegir-me.
De fet, quan una persona et fa enfadar, aquesta emoció que estàs sentint té un missatge per a tu: el que està fent o dient aquesta persona no et fa bé. Fa dies un pacient amb qui estic treballant sentia vergonya d’un episodi d’ira en el qual va tenir ganes de fer mal a una persona propera.
La violència mai està justificada ni tolerada, però si ens ho mirem amb una mirada neutra i analítica podrem veure que sovint és l’únic recurs que ens queda per defensar-nos d’una persona violenta.
Algunes persones són tòxiques i fan mal. A algunes les veiem venir, d’altres són molt sofisticades i són capaces de despertar una resposta violenta fins i tot en la persona més pacífica del món. Permeteu-me que arribat en aquest punt torni a recordar que la violència, la ira o la ràbia són emocions que ens estan indicant que hem de reaccionar enfront quelcom que en està fent mal.
De vegades la persona violenta no és la que es defensa, la que es veu, la que perd el control, sovint la persona violenta és la que provoca aquesta situació, la que porta el seu interlocutor al límit, la que fa tant de mal a la persona que té al davant que no li queda més opció que defensar-se.
Dit tot això, fes cas dels senyals que t’està enviant el teu cos en forma d’emocions i allunya’t de la persona que desperta el pitjor de tu, que et provoca ira de manera sostinguda i que desperta els teus impulsos més primitius. No t’està fent cap bé...