Catarsi...

Ja fa molts anys que vaig estudiar la carrera de psicologia. En tinc molt bons records. El campus de la UAB, la màgia de conèixer noves persones d’arreu, fer noves amistats i, molt especialment, aprendre tant.

Sempre he dit que mai voldria tornar enrere, però mira, potser a l’època de la universitat hi trauria el nas un parell de setmanes.

Bé, el cas és que vaig aprendre molts conceptes que m’han ajudat molt a la vida i a la meva professió. Avui voldria compartir un amb vosaltres: el concepte de catarsi.

La catarsi és el nom que rep una acció que fem sovint tots els humans. Imagina’t que t’has empipat amb un client i a més a més amb tota la raó del món. Doncs com que no li ho pots fer veure tries donar-li la raó i en sortir de la feina, només sortir per la porta, li claves una puntada de peu a un paper que hi ha a terra.

Aquell paper està fent d’objecte catàrtic, és a dir, està canalitzant les emocions que t’ha generat el client. Sí, la catarsi consisteix a desplaçar l’objecte en el temps, en l’espai o en una persona o objecte. Quan mengem un gelat, una presa de xocolata o una bossa de patates després d’una mala tarda estem fent una catarsi. Si t’ho penses bé, potser mengem tant perquè aguantem massa i massa coses. Quan ho dones tot jugant a pàdel, al gimnàs o amb la bicicleta, possiblement també estiguis fent una catarsi. Ben mirat és millor fer catarsis actives que no pas gastronòmiques. Aquella infusió que coves a les teves mans com si fos un petit tresor, aquella bossa, rellotge o cotxe que t’has comprat possiblement també sigui una catarsi.

De catarsis en fem moltes i molt variades i he de confessar que mentre estudiava la catarsi vaig arribar a la conclusió que era una molt bona estratègia, ja que evitava baralles, problemes i discussions en la vida diària.

Doncs ja que estem de confessions, he d’acceptar que més tard, ja amb uns quants anys treballant, vaig pensar que això de la catarsi potser no era tan bo. De fet la catarsi et deixa en una posició immobilista en la qual no canvia res. Home, una catarsi és més productiva que una queixa o que una culpa, però no fa res per deixar de patir allò que t’ha provocat la catarsi. Sempre que puguem hem d’anar a l’arrel dels problemes i quan fem una catarsi no estem incidint en allò que ens està provocant aquella emoció.

Va, una darrera confessió, ara que ja soc més gran, tinc la barba blanca i poc pèl al cap, he de tornar a rectificar les meves conclusions sobre la catarsi. Sovint, estimat lector, sort en tenim de les catarsis que ens permeten seguir vivint en un món imperfecte que escapa al nostre control i que sovint no ens dona més opció que acceptar tot allò que no podem canviar.

Així és la vida, imperfecta i capritxosa, de vegades ens fa enrabiar i de vegades ens fa gaudir, però sempre, en tot cas, intentem tenir recursos per poder anar fent sense deixar d’aspirar a tenir una vida bonica.