'Demà'

Demà tot canviarà. Demà. Tot per demà. Vaig conèixer l’Albert Pla quan tenia 16 anys. Vivia al costat del meu institut i el teníem per un paio ben rar. Un dels mestres ens va dir que era un cantant famós i molt bo.

En aquella època no hi havia Spotify i no vàrem tenir manera de saber què cantava. Un parell d’anys més tard, ja a la facultat de psicologia, vaig veure un cartell a la cafeteria que anunciava un concert d’Albert Pla just a l’auditori de la nostra facultat. Em vaig apuntar la data a l’agenda i vaig anar a conèixer el famós cantautor del Vallès.

I mira quina casualitat, una de les meves companyes de facultat era la seva cosina, així que ens va acompanyar i ens el va presentar. Quin paio. Mira que és llest el tio. Des d’aleshores el segueixo i escolto i és que per a un psicòleg és digne d’estudi.

Té moltes cançons que m’agraden molt i que fan pensar molt, com una que es diu Tot és mentida i que no pot ser més certa. Et recomano que l’escoltis. Però avui voldria centrar-me en una cançó que m’agrada molt. Demà.

Demà ho faré tot, diu. I m’encanta. Demà farà un munt de coses. Tot el que té pendent. Demà serà el gran dia. Per fi, demà acabarà tot el que no ha acabat. Demà serà bestial. Demà tot canviarà, diu. Tot serà diferent.

I es que aquest futur proper és molt llaminer. No fa falta deixar-ho per a la setmana vinent, diu l’Albert. Podent-ho fer demà, no cal ajornar-ho més.

Però aquest demà mai arriba. Sempre és demà. Procrastinem molt, tot ho deixem per demà i demà no arriba mai. Cada dia podem deixar el que tenim pendent per demà. I no us penseu que és una declaració d’intencions buida. De fet demà volem fer moltes coses. Quines coses tens planificades per demà?

Demà començaré la dieta, deixaré la xocolata i faré més esport. Demà deixo de fumar. Demà li deixaré a la meva parella i li diré que fa temps que tinc un amant. Demà trucaré a la meva mare, al meu germà i al meu amic. Demà demanaré l’augment de sou, buscaré una feina que m’agradi més i començaré amb aquell projecte que només tinc al meu cap.

Ui demà, ui si faré coses demà. Demà em canviarà la vida. Em dutxaré amb aigua freda i li pararé els peus a aquella persona abusiva. Demà li reclamaré la pensió al meu ex, li diré quatre de fresques al veí que em molesta sense parar i reclamaré aquella multa.

Demà m’ho trauré tot de sobre. Demà faré totes aquelles gestions que tinc pendents. Revisaré si m’han pagat aquells fulls grocs, demanaré hora per al metge i em miraré aquell mal que tinc al costat.

Demà, sens falta, endreço la casa. Començaré pel pàrquing, seguiré pels armaris i acabaré amb les golfes. Demà deixaré la casa en perfecte estat de revista. Demà, a poc a poc, sense aclaparar-me, gaudint del procés.

Demà començo a estalviar. Demà faré un pressupost de les despeses que tinc i guardaré tots els tiquets. Demà analitzaré en què em marxen els diners i com ho puc fer per estalviar més. Sí, demà faré un autèntic pla financer que em permetrà sanejar les finances personals. Demà. Demà mateix. Sens falta.

Quantes coses deixem per demà? Moltes. Però estem tranquils. Demà les farem. Avui no. No ho deixarem per a la setmana vinent. Ho farem demà. Ja ho tenim tot previst i organitzat. Demà serà el dia que buidarem l’agenda i prendrem el control de la nostra vida. Demà. Tot canviarà. Demà tornem a començar i de demà en demà, sense ser conscients, ja tornem a estar al setembre. Ja ha passat Meritxell. Ja tornem a començar la rutina. Ens han passat tants demà a la vida... Però estic tranquil. Ara sí que sí, demà m’hi poso.