Fem festa

Estem més deprimits que mai, els nivells de satisfacció vital estan més baixos que mai i els estudis ens indiquen que hi ha una seriosa mancança d’energia vital, som més pessimistes que mai respecte al futur i les nostres expectatives sobre la vida i la feina són més negatives que mai.

Què ens està passant? Els nostres padrins van passar una guerra, o més d’una, molts van haver d’emigrar a treballar a altres països i això sense parlar de totes les comoditats que tenim ara i que abans eren impensables.

Com pot ser que estiguem més tristos que en altres moments de la història molt més crítics i ferotges? Com pot ser que gaudim menys de la vida amb la infinitat de recursos que tenim ara. Tenim, objectivament, feines més còmodes, habitatges més confortables, calefacció, cotxe i altres comoditats que ens fan la vida molt més fàcil que als nostres avantpassats.

Costaria de creure, oi? Aquelles caminades per anar a l’escola sota una intensa nevada han passat a la història. A cop de clic podem tenir-ho tot a casa nostra, tenim televisors que tenen pantalles gegants i podem menjar productes d’arreu del món sense haver de viatjar.

Doncs no sé què ens passa, però el que sí que sé és que hem d’aprofitar qualsevol oportunitat per fer festa amb les persones que estimem. Hem de compensar tanta angoixa i tristor d’alguna manera i no se m’acut res millor que fent panellets al costat dels nostres amics, menjant castanyes amb les persones que estimem i bevent moscatell a la vora d’un bon foc.

Hi ha qui prefereix fer Halloween en comptes de castanyada. No passa res, la qüestió és que fem festa. Posa-li el nom que vulguis però fes festa. Cadascú va fent les seves rutines i sovint tenim tendència a viure massa aïllats, massa sols, massa acompanyats per Netflix o per jocs d’ordinador.

Fes festa, fes-la grossa i fes-la amb les persones que estimes. Fes festa per celebrar que estem vius –com a mínim fins que Putin decideixi pitjar el botó vermell–, fes festa per celebrar totes les comoditats que tenim i fes festa per celebrar que la vida és bonica. A voltes dura, però bonica.

Fes festa amb els amics, la família –si us porteu bé– o amb les persones que estimes. On s’ha vist això de fer una festa tot sol? Les penes pesen menys si es comparteixen, les alegries volen més alt si es comparteixen. No ho dubtis, comparteix la vida amb persones afins a tu. No cal tenir les mateixes idees, però sí el mateix respecte. Recordo un any que vàrem celebrar la Hacastanyada.

Uns amics americans volien fer Halloween i els locals volíem fer la castanyada, doncs mira, ves per on, vàrem tenir la gran idea de fer totes dues festes. Mestissatge em sembla que es diu. Cadascú amb les seves tradicions i tots interessats per conèixer tradicions noves. El que ha unit una festa que no ho separi una cultura.

Lectors, amics, família, que tingueu tots una bona castanyada, un millor Halloween i una vida que valgui la pena ser recordada, plena de festa i esforç, de projectes i de celebracions, d’amistat i d’alegria.