Un descans

Quina setmana. Dani Martín i Bad Bunny han comunicat que pleguen veles durant cert temps per motius de salut física i mental. He estat temptat de pensar que potser feien un favor als nostres timpans, però la veritat és que tenen molts seguidors i jo no soc qui per opinar de les seves cançons. Per a gustos els colors i, escolta’m, no es pot negar que tots dos han estat o són artistes supervendes.

Frivolitats a part, no puc estar més d’acord amb ells. De fet, just ahir vaig coincidir a pistes de casualitat amb una noia a la qual vaig ajudar fa anys. Té un perfil directiu, de fet dirigia tota una fàbrica, i li vaig donar un cop de mà en temes de lideratge. Doncs just ahir em va dir que ens veuríem molt, que havia decidit deixar de treballar una temporada i que pujaria molt a esquiar a Andorra.

Aquesta setmana també he rebut un correu d’una persona amb la qual també havia treballat que comunicava que es prenia un any sabàtic per no tornar-se boja. Deia que estava molt cansada i que havia decidit aixecar el peu de l’accelerador i prendre’s un any per posar-se en forma. Aprimar-se i relaxar-se. En definitiva, volia enriquir la seva vida i tornar a connectar amb la seva essència. Quina sort que ho pugui fer, estaràs pensant, i no puc estar més d’acord amb tu. Em dedico a ajudar la gent i tinc una sensibilitat especial per copsar l’estat d’ànim de les persones i puc dir-te que en veig moltes al límit, persones que necessiten descansar, prendre aire, reposar, baixar les revolucions de la seva vida.

És un tema de salut. En primer lloc, física, sense cap mena de dubte, i per explicar-t’ho et posaré l’exemple d’un cotxe. Podem forçar la màquina, podem portar el motor del nostre cotxe al límit, però durant una breu fracció de temps. No passa res per passar-nos de revolucions i arribar a les nou mil voltes per minut del nostre motor, però, això sí, si ens passem molta estona passats de voltes el motor del nostre cotxe es trencarà.

Quelcom similar passa amb nosaltres. Si portem el nostre cos al límit, dormint poc, treballant molt, menjant malament i sense fer esport, emmalaltirem. No tinguis el més mínim dubte. Però si seguim analitzant què passa amb la nostra salut mental, et diré que exactament el mateix que amb la nostra salut física. Necessitem portar un ritme ajustat a les nostres capacitats, descansar, dormir, gaudir i riure, tenir una estona per xerrar amb els amics, per llegir o per no fer res i, si no la tenim caurem en tota mena de malalties mentals. Quan forcem la màquina ens podem deprimir, angoixar, estressar, aïllar, sentir-nos insegurs o fins i tot fer un debut psicòtic, d’aquells que no tenen marxa enrere, d’aquells que et deixen amb un fil de baveta caient de la boca, mirant per la finestra, aterrat per les veus que sents al teu cap o catatònic sense esma ni voluntat...

Parar està bé, però, qui pot parar? De vegades no tenim més remei que seguir un dia més, de vegades ens hem complicat massa la vida i si som valents podem prendre decisions complicades però que ens ajuden, de vegades tenim recursos per parar però no ho fem per por a què diran. Però, atura’t. Analitza què necessites per fer-ho i adequa el ritme a les teves necessitats. Igualment ho faràs quan tinguis un infart, una malaltia greu, quan tinguis insomni o simplement el teu cap no doni més de si. Potser no cal arribar al límit, a trencar el motor, a quedar-te tirat a la calçada...