Treballar amb música

Diuen que la vida amb música és millor i no hi puc estar més d’acord. De fet, podríem dir que tothom té una banda sonora de la seva vida. Hi ha cançons que marquen, cançons que entristeixen i cançons que animen. Cada estat d’ànim, cada moment vital podria tenir una cançó que el descriu a la perfecció i com a mostra tenim Shakira fent una sublimació de la seva ràbia amb la darrera cançó, que esquitxa un exjugador de futbol i que clarament és una catarsi en tota regla.

Però sigui ira o sigui amor, potser hi ha moments a la vida als quals costa posar una banda sonora. Mireu, ara mateix m’he posat els auriculars per escoltar Ashe amb el seu bonic Moral of the story. No és que vulgui donar-li una banda sonora a aquest moment, és que tinc la filla al despatx i no para de parlar.

Com no, aquesta és una de les funcions de la música, camuflar el soroll, passar per sobre d’allò que et distreu, donar volum a la buidor i al silenci. Sovint penso que tenim por al silenci. Potser és perquè en silenci podem pensar d’una manera més introspectiva? Potser és perquè en el silenci trobem la nostra essència, allò que no volem veure, allò que ens fa por, allò que amaguem, allò que ens persegueix i que no volem escoltar.

Però tornem a la feina. Podem treballar amb música? Jo tinc una llista de música anomenada Concentració, a la qual acudeixo amb certa freqüència. Soc escriptor i de vegades no estic inspirat just en el moment que hauria d’estar escrivint. De vegades no passa res perquè puc estar donant volum a un capítol amb teories o experiències que no requereixen de gaire esforç de concentració. Però de vegades no em puc permetre el luxe de no estar concentrat.

Per preveure-ho vaig tirar de coneixements psicològics i vaig desenvolupar un condicionament clàssic en tota regla. Quan estava molt concentrat em posava aquesta llista, de fons, sense molestar. A poc a poc, de tant posar-me-la quan estava concentrat vaig associar aquesta música a un estat de màxima concentració, de tal manera que quan em poso la llista, en menys d’un o dos minuts, el meu cervell entra en un estat de concentració ideal per treballar.

Quin és el tipus de música ideal per treballar? Doncs depèn. Si la feina és avorrida i odiada et recomano que et posis música que et faci evadir d’aquelles hores patides, cançons que provoquin bon rotllo i que et despertin emocions positives o records bonics.

Però si la feina requereix concentració em sap greu però la meva recomanació no té res a veure amb el que acabo de dir. Si vols donar el millor de tu necessites que la música acompleixi algunes màximes. Per començar ha de ser una música neutra, que no evoqui cap record, que no et distregui, que no et provoqui cap emoció. És molt fàcil que en escoltar la cançó que va sonar el dia de la teva boda perdis la concentració. Si et vols concentrar la música que escoltis ha de ser instrumental, sense lletra o, en tot cas, en un idioma que no entenguis. I, finalment, ha de ser una música sense pujades ni baixades, força estable.

Pots provar la meva tècnica per concentrar-me i dir-me si t’ha anat bé. A mi m’ha provocat moltes hores de concentració. Ara bé, en segons quins moments, en segons quines tasques, especialment quan estic aprenent o estudiant, necessito silenci total i és que la música, en moments d’aprenentatge, a més de poder distreure, s’associa amb allò après.