Persones

Un mecànic pot ser només un mecànic. Com no. Però també pot ser moltes més coses. Un pare que està estalviant per als estudis dels fills a Barcelona. Una persona que ha perdut la parella i que cada dia l’enyora i la plora. Una persona que té por per la seva salut. Una persona que fa dies que no es troba bé i que pateix per si té quelcom greu.

La fornera que veus cada matí pot ser només una fornera. La fornera simpàtica que sempre té una paraula amable amb nosaltres. Però també pot ser una persona que arrossega estrès posttraumàtic per l’abús sexual que va patir. Una persona que voldria intimar amb homes però que no pot. Potser fa un esforç cada dia per poder atendre els clients amb la millor de les seves cares.

Aquell adolescent que tens a classe pot ser només un adolescent. Fins i tot un adolescent molest i desafiador. Però potser també és un adolescent estigmatitzat i marcat. Potser és un adolescent que està patint l’abandonament emocional dels pares. Que està sol i es passa el dia intentant distreure’s amb internet. Potser necessita que algú cregui en ell i l’acompanyi. Potser té moltes ganes d’aprendre i de ser estimat. Potser fa el que pot amb les eines que té.

Aquell metge pot ser només un metge, però potser no és només un senyor que recepta medicines amb una lletra inintel·ligible. Potser és un músic atrapat en una bata blanca. Un jove ple de projectes que va haver de fer el que li va dir el pare. Sense opció a debat, sense dret a rèplica. Potser és una persona que viu frustrada pensant que és massa tard per canviar el rumb de la seva vida. Potser cada dia fa un esforç d’automotivació per poder seure a la consulta.

Aquella mare de l’escola pot ser només una mama més. Potser és una dona plena de virtuts i de potencial que ha renunciat a tot per fer una família. Potser és una dona que podria fer molt més però que guarda els desitjos del seu home. Potser és una magnífica dona eclipsada per un gran home. Un home que és gran gràcies al fet que no s’ha de preocupar de res més que de treballar i d’anar al gimnàs. Que es conserva bé i que triomfa a la vida. Que té una aventura amb una companya del banc. Potser la mare de l’escola ja ho sap i està aguantant pacientment fins que els fills siguin grans.

Potser aquell fantasma és només un fatxenda. Potser és un adult que intenta guarir una ferida de la infància. Potser l’única cosa que està fent és intentar tenir l’atenció que mai va tenir. Ho tenia tot menys el més important: autoestima. Potser sempre va estar a l’ombra del germà gran. Aquell tan triomfador, que ho feia tot bé. Potser va caure a les drogues per poder evadir-se d’un món que li era hostil. Potser espera ser respectat pel que representa més que pel que és.

Persones. Quantes persones veiem cada dia? Sovint ni una. Ja em sap greu ser així de sincer, però sovint anem per la vida veient etiquetes. Etiquetes que tenen darrere una persona, una persona a la qual preferim no veure, no mirar als ulls, no connectar amb ella.

Una persona amb la qual, de connectar, podem arribar a patir. Una persona que pot despertar la nostra empatia i mobilitzar-nos a fer quelcom per ella. Se’n diu humanitat, compassió, afabilitat. Sovint preferim veure l’etiqueta a la persona.

Com seria el món si veiéssim les persones en comptes de les etiquetes?