Silenci

Diuen que un no valora el que té fins que ho perd i no puc deixar de pensar-ho quan veig la gent buscant soroll. Sembla que necessitem estar sempre amb soroll. Vaig a esquiar i de fons escolto el chumba-chumba de la música que sona en aquell xiringuito que abans era tan tranquil i en el qual gaudia prenent el sol. Vaig a una terrassa amb unes vistes increïbles i més música a tot drap. Camino pel carrer i escolto la gent cridar per sobre de les seves possibilitats, els cotxes amb la música a un volum esfereïdor i la música que surt de les botigues.

Per Nadal em van regalar un rellotge d’aquests intel·ligents. Un pacient em va explicar que va tenir un accident de cotxe i que el seu rellotge va trucar a emergències, va localitzar l’accident i va fer totes les gestions del rescat mentre ell era inconscient després de despenyar-se per una carretera de muntanya.

Quan ho vaig comentar a casa la meva estimada va decidir que era un regal ideal. Doncs una de les funcions que té, a més de rescatar-te, és un mesurador de soroll que t’avisa quan el volum és massa alt i podria provocar-te lesions. Doncs he de dir que m’avisa que estic patint un nivell de soroll molt elevat diversos cops durant el dia. Semblaria mentida que en un país de muntanya tinguem tant soroll. Estem envoltats de soroll per tot arreu. Tan bonic que és el silenci!

El soroll ens distreu, ens aliena i no ens deixa pensar bé. El soroll ens agredeix i ens espanta. Estem dissenyats per fer un bot davant d’un soroll sobtat. Que algú els ho digui als fabricants de motos i de cotxes, si us plau, i als propietaris que acceleren dins dels túnels per gaudir del soroll del seu cotxe i molestar la resta d’usuaris que sí que respecten el dret al silenci de les persones amb les quals conviuen.

El dret al silenci. Quin dret tan bonic. Potser és que ens fa por el silenci. Potser és que amb el silenci podem escoltar els nostres pensaments i els nostres sentiments. Potser és que no ens agrada el que escoltem quan tot està en silenci. Ara, quan vaig a la muntanya, gaudeixo dels primers cants dels ocells. Els japonesos tenen una paraula molt bonica per descriure el primer cant dels ocells, els que ens indiquen que la primavera és a tocar. Hatsune. La coneixies? M’encanta l’efecte Hatsune. Ara en podeu gaudir als vostres passejos sempre que no us trobeu un grup de joves amb un altaveu per la muntanya o escolteu de fons els potents motors de cotxes que no poden passar de 50 quilòmetres per hora a les valls del país.

El silenci. Quin bé més preuat. No sé què donaria per poder tornar a gaudir del silenci. Silenci per pensar, silenci per trobar-te, silenci per sentir. El silenci ens ajuda a enfocar-nos, a pensar, a trobar-nos amb nosaltres mateixos, a posar cara a les nostres pors, sí, aquelles que sempre estan esperant que les atenguem i gestionem.

El silenci és pau i el silenci és creativitat. És impossible que puguem descansar bé mentre escoltem el soroll de la rentadora que el veí ha posat de matinada. És impossible que estiguem de bon humor si ens despertem amb el soroll dels nens del veí, és impossible que rendim si a l’oficina regna un caos sonor. Potser, algun dia, quan no puguis gaudir més del silenci, lamentaràs tot el soroll que has hagut de patir.