Dissonància
Portem molt malament això de ser dissonants. En general preferim formar part de la majoria, sense destacar, sense donar la nota, sense cridat l’atenció.
Volem estar en sintonia amb el nostre grup de referència
La dissonància és un fenomen àmpliament estudiat per la psicologia donades les implicacions que té en tots els àmbits. No ens agrada donar la nota, així en general. Mireu, sovint faig un experiment amb els meus alumnes o assistents a una xerrada. Arribat un moment, quan encara no hi són tots, explico als que hi són que faré un experiment.
En aquell mateix moment faig que el projector quedi desenfocat i els comento que quan demani a l’auditori si ho veuen bé tots responguin que sí. Quan tothom ja és a la sala inicio la segona fase de l’experiment.
De tant en tant dic que veig malament la projecció i que no sé si soc jo o és el projector. Demano als assistents si ho veuen bé i tothom diu que sí. Torno a demanar si ho veuen malament i tothom diu que no. “Seré jo”, concloc.
Repeteixo aquestes preguntes tres o quatre vegades durant els primers minuts de l’exposició.
Passats uns minuts passo a la tercera fase de l’experiment. Demano un a un a alguns dels meus còmplices si veuen bé la imatge projectada i tots diuen que està perfectament enfocada. Després de demanar a quinze o vint còmplices passo a demanar-li-ho a la pobra víctima, que no sap res de l’experiment i... No sabeu què em respon? Doncs que ell també ho veu bé, perfectament enfocat.
Passada una estona els comento que he replicat en versió lliure l’experiment de Solomon Ash per demostrar que la majoria condiciona el que pensem, sentim i fem.
Portem a l’ADN no ser dissidents i podem trobar mil exemples al dia. Està perfectament estudiat que mengem i bevem més quan dinem o sopem acompanyats que quan ho fem sols. L’un per l’altre ens anem animant i som capaços d’ingerir fins a un 60% més de menjar del que faríem si haguéssim menjat sols.
Què fan les agències de màrqueting. Dir-te quin és el producte que tothom ja ha comprat. Has llegit el llibre que tothom ha llegit? Has vist la sèrie que tothom ja ha vist? Ja has anat al restaurant al qual tothom ha anat?
Sí, el grup i les seves eleccions suposen una pressió enorme en les nostres vides i és que no ets ningú si no fas el que tothom fa. Preferim anar de vacances a un lloc ple d’ambient que a un lloc aïllat. Sortim a passejar al vespre per veure tot de gent pel passeig marítim i vestim com tothom vesteix.
La moda. Per fi hem arribat a aquest punt. Ja tens les peces must d’aquesta primavera? No? Doncs ja tardes. Volem estar en sintonia amb les persones que tenim a prop o amb el nostre grup de referència. Ja pots anar buscant una gavardina encreuada en un to Camel. Volem ser iguals i anar a la moda, potser amb un petit detall que marqui la nostra personalitat, clar que sí, però emfatitzo en petit i detall.
Però molt més enllà de la moda seguim tenint mil exemples més. Ara ja comença a estar demodé això de fer triatlons i ultratrails, ara es porta més el gravel. Ja tens la teva bici de gravel? No? Doncs corre! No fos el cas que tinguessis una actitud dissident.
Benvolguts lectors, us animo a no deixar-vos pressionar per la majoria. Al final, les tendències, modes i must have són impulsats per algunes persones, marques o col·lectius que saben perfectament la incomoditat que ens suposa haver de sentir-nos dissidents.