Ajuda't
de vegades necessitem un petit cop de colze, una empenta amigable o un gest de suport i ànim per poder fer el pas que necessitem fer i que tan bé ens aniria.
Sovint sabem el que hem de fer, però no ho fem. Sovint tot i saber que ens aniria molt bé no menjar xocolata, no prendre cafè o anar a fer esport, no ho fem. No tenim cap argument racional que ho justifiqui, tot i que tenim clar que no ens convé, arribat el moment fiquem la mà a la nevera, ens servim una copa més de vi o enviem un missatge al nostre amic per dir que avui no anirem en bici.
Què ens passa? Doncs que no ens ajudem. Mireu, tots tenim un mico a dins. Un mico primitiu que no atén raonaments. Un mico impulsiu, orientat al curt termini i que pren decisions tot i saber que no ens està ajudant.
També tenim un enginyer de la NASA a dins. Bé, potser he exagerat. Algunes persones tenen un noi espavilat que planifica, analitza i pren decisions raonades. Des de la calma podem analitzar que el millor que podem fer és anar al gimnàs, deixar el sucre i tancar les xarxes socials.
Aquesta calma ens dona la perspectiva que necessitem per poder prendre bones decisions a mitjà i llarg termini, decisions que, sovint, impliquen que hem de fer un petit esforç a curt termini. Sortir amb el fred que fa, fa mandra, però un cop ets a la piscina t’agrada aquella sensació d’esforç i relaxació que et deixa fer una bona sessió de natació.
Tens molt clar que no et convé el cafè, però amb una màquina de cafè a casa, a primera hora, quan està tot fosc, et resulta mot difícil no fer-te aquell cafè de bon matí que t’agrada tant com malament et va.
Es tracta que ens ajudem una mica, que posem sota control el goril·la que tots portem a dins. Bé, de fet, de la mateixa manera que amb l’enginyer de la NASA, alguns tenen un goril·la enorme i d’altres tenen tot just un mico petit.
No podràs aturar el goril·la si tens un calaix ple de xocolata, una màquina de cafè a casa o una bossa per preparar amb tota la roba que necessites per anar al gimnàs.
El que hem de fer és posar-li la vida més complicada al nostre mico interior perquè no ens rebenti les planificacions que ha fet el nostre enginyer des de la calma i la raó.
Ajuda’t. Ajuda’t amb una nevera plena de menjar saludable. Ajuda’t deixant la bossa de la piscina preparada i quedant amb una amic per anar a fer esport. Ajuda’t eliminant temptacions. Ajuda’t fent difícil allò que no et convé. En definitiva, ajuda’t a poder tirar de rutines quan la voluntat i la responsabilitat falla.
Conec persones molt racionals i amb molta força de voluntat que no poden tenir autocontrol en algunes àrees o en algunes pràctiques o temes.
Creu-me, no té res a veure amb la falta de voluntat, el que passa és que en calent, sovint, obrim la porta de la gàbia del nostre mico i aquest surt a totes, tot empentant el nostres enginyer planificat i assenyat.
Ajuda’t dissenyant un entorn que et sigui amable, que estigui en sintonia amb conductes i hàbits saludables i que et permeti guanyar salut, calma i qualitat de vida. Si vols un consell simple i senzill, tingues la bicicleta sempre a punt, amb les rodes inflades, la bossa del gimnàs preparada i allò que et perjudica ben lluny.