Reciprocitat

Qui més qui menys vol ser estimat. És molt bonic saber-se estimat. L’altre dia parlava amb una persona que em deia que s’havia sorprès molt en veure tota la gent que l’estimava. La veritat és que costa poc estimar-la. Sí, és una persona molt estimable.

Possiblement coneguis gent molt estimable. Quan veig una persona que es fa estimar sempre em pregunto què fa que sigui així. On ho ha après? Quines característiques fan que sigui estimable?

Qui més qui menys vol ser respectat. La vida canvia quan et tracten amb respecte. El respecte és la base de les relacions socials de qualitat. Gràcies al respecte podem viure millor, ens costa menys el nostre dia a dia i obtenim nombrosos beneficis tant a la feina com a la nostra vida.

Estic segur que coneixes persones molt respectables, persones que, sense fer res, ja tenen el teu respecte i possiblement també la teva admiració.

Qui més qui menys vol ser tingut en compte. A tots ens agrada saber que som importants per a algú o que, si més no, ens tenen en compte a l’hora de fer un acte, un esdeveniment, una reunió o una festa. Quan ens tenen en compte ens sentim importants, ens sentim estimats i ens sentim bé.

A tothom li agrada que el triïn per jugar a l’equip de l’escola, per fer el paper solista en aquella obra de teatre o per dir unes paraules en un esdeveniment important.

Sí, ens agrada saber-nos estimats, respectats i tinguts en compte. Com no podria ser d’una altra manera és una mostra d’estima que fa pujar l’autoestima, proporciona seguretat i dona escalf en l’àmbit social i afectiu.

Sempre he pensat que tractar la gent de la mateixa manera com vols que et tractin és bonic, però no és garantia de res. De fet, seria molt bonic que existís aquesta reciprocitat, però la realitat ens diu que no sempre ets tan estimat com estima proporciones, ni tan respectat com respecte mostres, ni tan tingut en compte com tens en compte altres persones.

Per una altra banda, hi ha persones que són admirades, respectades, estimades i tingudes en compte sense tenir cap ni una d’aquestes virtuts. Potser, en realitat, no són admirades, sinó que són temudes.

Caps, sogres i altres figures d’autoritat juguen amb el seu poder per obtenir el que hauria de venir de manera natural, orgànica, com diuen ara.

Sempre he cregut que la reciprocitat és un factor que és molt important en les relacions socials. Això de conviure hauria de ser un quid pro quo mitjançant el qual totes dues parts s’enriqueixen a parts iguals.

Però la veritat és que en molts casos volem ser estimats, respectats i tinguts en compte sense fer res a canvi. No crec que sigui just. No podem exigir amor sense donar-ne. No podem esperar respecte sense respectar l’altre. No podem reclamar que ens tinguin en compte si no tenim en compte ningú.

La reciprocitat, l’exemple i la generositat són tres factors clau per tenir unes relacions socials equilibrades i sanes. Si em permets, tinc una darrera reflexió. No es pot estimar qui no t’ha respectat i no passa res. No et sentis malament si no sents per algú el que aquella persona t’està exigint.