Una distopia

El món s’està tornant boig. És una frase de recurs que, possiblement, en un moment o altre de la seva vida van dir els nostres pares, padrins i avantpassats més antics temps enllà.

Potser m’estic fent gran però és que el món s’està tornant molt boig. De debò. Fa dies vaig anar a fer un cafè a la meva granja preferida. Mentre degustava un boníssim croissant de xocolata vaig aprofitar per penjar un post a les xarxes socials. Tot esperant que es pengés anaven sortint fragments de vídeos curts. Com que tenia les mans ocupades no els podia anar passant. En una estona vaig quedar ben estabornit amb el que vaig veure, però permeteu-me que comparteixi el que vaig veure en un d’ells. Com diuen, si jo ho he vist, vosaltres també.

De cop i volta surt una dona dient que ha decidit sortir de l’armari. Fins aquí tenia la meva atenció, just jo havia posat un post dient que calia sortir de l’armari del maltractament familiar. Però el que va passar després va ser... com ho diria... d’allò més estrany...

Vaig al gra. Agafeu-vos que venen revolts. Doncs aquella bona dona, amb les calces a la mà, va i diu que ha sortit de l’armari de la vergonya del flux vaginal i que per això mostrava a tothom les calces tacades de flux. Després d’un gran circumloqui demanava que acceptéssim que no passa res per tenir les calces brutes. Escolti’m senyora, que jo no soc ningú per opinar d’una cosa tan natural i íntima i que respecto el que vulgui fer cadascú amb la roba interior bruta.

Pobre de mi, vaig buscar si algun home feia alguna dissertació similar i, sí, també. Però aquí va començar el meu calvari. Les maleïdes cookies van fer tota la feina i acte seguit em va sortir un vídeo d’una senyora que explicava com feia les seves necessitats mentre vivia en una furgo –espòiler, en una bossa de plàstic–, després va sortir un senyor japonès que estava molt orgullós que el seu gat fes les seves necessitats en un vàter humà, diguéssim, d’aquí vàrem passar a una persona que recomanava com fer-se un blanquejament anal, que sembla que li va canviar la vida.

Jo ja tenia el croissant entravessat i estava per demanar una til·la quan les cookies van tornar a fer de les seves, aquest cop van tirar pel tema de viure en una furgoneta amb un tutorial per practicar sexe, com organitzava la seva furgoneta una parella molt simpàtica però sense el més mínim interès, per acabar amb un noi que explicava que la vida era molt injusta i que ho estava passant molt malament perquè no podia dormir a primera línia de mar amb la seva furgoneta.

D’aquí vàrem passar al mar. Imagino els enginyers informàtics fent l’algoritme de galetes i navegació sense parar de riure. Un cop al mar vaig veure com fer “aigües majors” al mar, com era la vida d’una cambrera d’un iot de superluxe i l’atac d’un tauró a un pescador.

Arribat aquest punt vaig anar a tancar el telèfon, a gaudir de la tant necessitada til·la i a revisar si tenia algun correu electrònic per respondre però, ah, error, vaig voler entrar en una altra xarxa social per confirmar si s’havia penjat el meu vídeo i... de nou les galetes, em van portar al meravellós món de la roba interior bruta.

Ara em fa por obrir les xarxes i trobar-me un nen ensenyant com li va caure la darrera dent de llet, una persona orgullosa de com el seu gos es menja un crostó de pa o l’explicació detallada de la rutina matinera del primer il·luminat que ha cregut que podia inspirar o influenciar milions de persones amb les seves infusions de suor pròpia. Potser hem de fer un pensament i deixar de fer famosa gent que diu bajanades.