No som tan racionals
Sempre he defensat que ja fa molt de temps que no cacem mamuts, però no som tant racionals com semblaria. He de fer un pas enrere i reconèixer que som més primitius del que ens pensem.
Ens autoenganyem per defensar que la decisió que hem pres era la millor que podríem haver pres
Durant tota la meva vida he volgut cultivar i desenvolupar una de les virtuts que ens diferencien de la resta d’éssers vius amb els quals compartim el planeta: la capacitat per raonar. Bé, no tan sols raonar, de fet, podria ampliar a altres virtuts com ara la capacitat d’aprendre, d’analitzar, de deduir i de crear.
Tenim el millor cervell de tot el planeta, amb un còrtex, el lloc on tenim les funcions superiors, enorme, de fet el més gran de tots els animals. Un còrtex on tenim diferents àrees especialitzades en diferents funcions.
El nostre còrtex ens permet pensar, ens permet prendre decisions i ens permet viure d’una manera òptima. Si és que estem molt ben dissenyats.
Però tot i que realment tenim un potencial increïble, sovint, massa sovint, ens comportem com a autèntics primats. Sí, no som tan racionals com ens pensem, de fet acostumem a cometre uns errors més que previsibles.
Calculem molt malament les probabilitats –i les companyies d’assegurances es fan d’or gràcies a això–, ens fa més por perdre que guanyar i això condiciona totes les nostres decisions, i com que això semblaria que no és suficient, després ens autoenganyem per defensar que la decisió que hem pres era la millor que podríem haver pres.
Sovint ens descobrim fent coses que no hauríem fet mai, és com si en algunes circumstàncies o situacions ho engeguéssim tot a pastar i confiéssim més en la nostra part més primitiva, més animal, menys racional i més emotiva.
Sovint escolto gent tot dient que has de confiar en la teva intuïció. Doncs no, mira, ja em sap greu. La teva intuïció no és capaç de saber quina és la composició química d’una lasanya si abans no li has posat les dades necessàries per fer-ho.
Al nostre cap passen moltes coses. Fem moltes previsions. Somiem amb els ulls oberts i intentem avançar-nos al futur.
Al nostre cap vivim pel·lícules molt boniques, però també terribles thrillers que mai passaran. El nostre cap no para mai, però no ens podem refiar del que ens produeix. Sí, som menys racionals del que ens pensem i, per sobre de tot, hi ha una cosa que em preocupa.
El problema no és quan fem un “a la merda” i som plenament conscients que passem de tot i anem a fer una cosa que potser no faríem mai si ho penséssim bé. Per cert, en un altre moment ja analitzarem si aquesta és una bona fórmula o no. El problema, l’autèntic problema, és quan ens pensem que estem analitzant bé i no ho estem fent bé. És més, sovint fins i tot ens pensem que ho estem fent molt bé, que hem fet un gran pensament i que ho hem analitzat a la perfecció. Aquest és el veritable problema: la il·lusió de racionalitat.
L’altre dia li deia a una persona que tinc una amiga de la qual m’encanta una de les seves virtuts: la meva amiga és conscient que no sap el que no sap, el que li permet buscar-ho, aprendre-ho i minimitzar el risc d’error.
Potser hem d’anar acceptant que no som tan racionals com ens creiem.