Complicitat

La complicitat és un atribut que només apareix quan hi ha una bona relació. Aquella mirada que ho diu tot és complicitat, aquella capacitat per posar-se d’acord sobre un tema sense ni tan sols xerrar-ho és, de nou, complicitat.

Dir alhora una mateixa expressió, voler anar al mateix lloc de vacances o riure amb els comentaris de la nostra parella és, un cop més, la millor mostra de complicitat que podries imaginar.

La complicitat és la base d’una parella sana, rica i plena. Viure la relació de parella amb complicitat és com compartir la vida amb algú molt especial, amb algú amb una connexió singular, amb algú amb qui ens entenem molt bé.

Però, perquè es doni la complicitat calen vàries coses. Una d’elles és una connexió de qualitat, íntima, profunda. La complicitat sorgeix quan coneixem molt bé la nostra parella, quan hem conviscut molt o quan tenim unes prioritats o interessos compartits, comuns i estimulants.

Potser no cal que ens coneguem molt, de fet segur que t’ha passat alguna vegada que has conegut una persona i de seguida t’has sentit molt connectada a ella amb una complicitat especial. Potser és perquè heu viscut experiències similars, perquè compartiu un determinat coneixement o perquè teniu un enfocament similar de la vida.

Però el temps també pot fer que creixi una complicitat especial entre dues persones. Quan passem temps amb una persona podem conèixer-la millor, analitzar-la millor i veure que podem compartir un enfocament vital similar.

La complicitat fa que la vida sigui màgica. La complicitat, de fet, uneix, cohesiona i dona sentiment de pertinença. La complicitat funciona com una mena de droga. Cada cop que comprovem que gaudim d’una bona complicitat amb la parella el nostre cervell allibera una dosi generosa de dopamina, un neurotransmissor que és altament addictiu, reforçant i estimulant.

Però de vegades aquella connexió única, aquella complicitat màgica i aquella unió tan bonica desapareix i quan això passa ens quedem amb el pitjor de la parella i ens perdem el millor. Una parella sense complicitat és rutina, és tristor, és un anar passant els dies, és ser companys de pis.

De vegades tenim un moment de complicitat, com quan s’obre el cel per deixar passar un raig de sol enmig d’una tarda de tempesta. Un moment que dona sentit a tot i que ens permet seguir una mica més.

Què hem de fer si hem perdut la complicitat amb la parella? Doncs analitzar si la podem i volem recuperar i analitzar si volem seguir vivint una relació sense complicitat. Analitzar per què heu perdut la complicitat i com heu arribat fins aquí. Sovint, veient l’origen del problema podem posar-hi solució.

De vegades no ens agrada el que veiem, però tingues clara una cosa, sigui quin sigui el resultat de l’anàlisi que facis, no oblidis mai que la vida és massa curta per no poder-la viure amb compli­citat.