Per l'interès et vull Andrés

Permeteu-me que desveli el nom de la protagonista del relat de la setmana passada: Hermion Granger, la coprotagonista de la saga Harry Potter. L’has encertat? Sí? Doncs anem a per un nou personatge.

Per poder conèixer el nostre protagonista de l’article d’avui hem de viatjar en el temps. Molt lluny. Molt enllà, tant com fins als anys quaranta abans de Crist. Però no en tenim prou a viatjar en el temps, també haurem de viatjar en l’espai molt i molt lluny d’Andorra, direcció cap a on surt el sol.

El nostre protagonista va conèixer la seva estimada per negocis i afers polítics, però sembla que es va enamorar bojament. Hi ha qui deia que va ser embruixat i tot. Mai ho sabrem, però el cert és que la gent parlava molt de la transformació del nostre home.

Seria amor de veritat el que van sentir aquests dos amants, uns dels més famosos de tota la història? Doncs mai ho sabrem, però el que sí que és cert que a tots dos els convenia estar junts.

Deien les males llengües, de nou –que dolenta que és l'enveja–, que ella va ser la que va sortir més beneficiada d’aquella relació.

Mireu que n’és, de curiós. Just fa poc he atès dues persones que no tenen clar si la seva parella està amb ells per interès o si es tracta d’amor verdader.

Mira que és fotut. Home, sempre pots plorar amb mocadors de fil mentre navegues per les aigües del Carib tot pensant que la teva parella només vol els teus calés. Els diners no donen la felicitat, però si alguna cosa molt similar; de fet, haurien de servir per comprar el benestar, la pau, la calma i la llibertat… Ara fora bromes, es passa molt malament. No ho sé per experiència pròpia, ja que no és el meu cas, però sí que he vist molts cops com algunes persones tenien ganes d’estimar un bon partit que els donava seguretat, estabilitat, poder adquisitiu i estatus.

No seré jo qui ho critiqui, de fet, ample de mires, com soc, crec que fins i tot podria ser un bon acord “comercial”. Una part de la parella té carinyo i l’altre estatus. Però, ull viu, que aquí ve el quid de la qüestió. Sovint, aquestes parelles unides per l’euro, els mimos, el sexe i el patrimoni, es queixen que l’intercanvi és asimètric.

De vegades es tracta la parella com si fos del servei o un secretari o secretària personal amb humiliacions constants i amb una clara situació d’abús de poder on es controlen els comptes, les despeses i les sortides. De fet, ja que parlem d’intercanvis comercials i d’inversions, vindria a ser quelcom com ara un compte d’explotació en què el balanç ha de ser positiu per l’inversor tenint molt clar que la inversió es devalua amb el temps.

Però també m’he trobat que no es respecta el pacte i que la persona sense patrimoni acaba abusant i torturant del potentat de la família. Sense saber com, potser embruixat o embruixada, com la parella de la nostra protagonista, la reina de reis, fa que el ric hereu o l'agraciada pubilla mengi a les seves mans i no deixi de ser més que un presoner de les estratègies maquiavèl·liques d’un o una caça fortunes. Sí, tan aviat com es casen, comença la tortura, l’abandonament i el xantatge emocional.

Doncs mai sabrem si els nostres protagonistes es van estimar de debò però el que sí que és cert és que uns anys després, exactament l'any 32 aC el país del protagonista –també es podria llegir la seva família– va declarar la guerra al país de la seva estimada.

Tens alguna idea de qui pot ser? En uns dies ho podràs confirmar.