Amors que maten
Aquest estiu us proposo un viatge per recórrer grans amors i desamors de la història, la literatura, el cinema i l’art. Us parlaré d’un personatge i la relació amb l’amor i teniu una setmana per endevinar qui és.
L'enamorament no deixa fer res més que voler estar amb la persona estimada, fins i tot de manera obsessiva
Ha arribat l’hora de revelar el nom de la protagonista del relat de la setmana passada. Francesca, la mestressa de casa del llibre i pel·lícula Els ponts de Madison que tan magistralment interpreta Meryl Streep. L’has encertat? Sí? Doncs anem a un nou personatge.
Avui parlarem de la història d’amor en majúscules. La història més apassionada i més curta del món.
Diuen que l’amor és tragèdia i sense cap mena de dubte aquesta història és el màxim exponent de l’amor tràgic.
Cal que estiguem amb la nostra persona estimada a qualsevol preu? Realment l’amor és tan fort per sacrificar la teva vida?
Sempre he pensat que l’estat d’enamorament era una mena de brot psicòtic temporal. No dels greus, enteneu-me, però sí d’aquells que entren com un elefant i prenen el control de la teva vida.
L’enamorament, quan és tan fort, no et deixa fer res més que tenir ganes d’estar amb la persona estimada. Podríem dir que fins i tot de manera obsessiva. De sobte tot el teu món passa a girar al voltant de la persona de la qual t’has enamorat.
Ho has experimentat alguna vegada? La veritat és que no sé si és gaire adaptatiu. Tenim el màxim exponent en els escriptors i lectors romàntics. Perdre la vida per amor era la màxima expressió de l’amor. De fet, els nostres protagonistes van preferir perdre la vida que viure separats.
Quina bogeria noi! Els psicòlegs sabem que quan puja l’emoció baixa la raó i això fa que no puguem pensar gaire bé. Sota un estat d’excitació tan gran com és un enamorament no podem prendre decisions tan tràgiques com llevar-nos la vida. Bé, ni tràgiques, ni simples. Hauríem d’estar temporalment deshabilitats per fer qualsevol cosa que no fos estar amb la parella.
De fet, els protagonistes de la nostra clàssica història d’amor, la més representada en teatres de tot el món, es van llevar la vida per error. Sí, es van precipitar en un error fatal, d’aquells irreversibles.
Mira, ves per on, potser per aquí podem començar a entendre per què algunes persones prenen decisions que condicionaran tota la seva vida quan estan enamorades.
De veritat, això de l’amor és molt bonic, però posem una mica de cap als pronòstics de futur que fem.
Una cosa més, si vols una pista de qui es tracta la nostra parella hauràs de viatjar fins a una ciutat italiana situada al nord del país i buscar el balcó més famós de tota la història de la literatura. Jo hi he estat i no sabria com escalar-lo.