Tant parlar d'amor...

Per cert, els protagonistes de la setmana passada eren Romeu i Julieta, potser no calen més explicacions de qui són... He estat fent un estudi gens exhaustiu sobre les cançons d’amor i he arribat a la conclusió que hi ha milions de cançons dedicades a aquest bonic i alienant estat mental i emocional. Amb la mateixa manca de rigor que l’estudi anterior vaig decidir fer un segon estudi per analitzar quantes cançons de desamor s’han compost i he arribat a la conclusió que també hi ha milions de cançons de desamor.

Després de recopilar aquestes dades he aplicat diversos factors correctors, he eliminat els resultats dissidents i puc dir que dediquem tanta atenció a l’amor com al desamor. Bé, més o menys. Cançó amunt, cançó avall. Aquest desfasament de dades correspon als artistes que s’han enamorat i han dedicat una cançó al seu amor, però als que encara no els ha trencat el cor i per tant no han tingut temps per fer una cançó de desamor.

No content amb els resultats d’aquest estudi vaig decidir seguir aprofundint en aquest tema i vaig posar-me a comptar quantes obres literàries s’han dedicat a l’amor. De nou el resultat va ser sorprenent: moltes. Potser no tantes com cançons, però ja se sap, escriure un llibre és més complicat que fer una cançó i, a més a més, els escriptors no tenen tant de temps per anar tenint affaires pel món.

I sí, com podràs imaginar, estimat lector, de llibres sobre el desamor n’hi ha aproximadament tants com sobre l’amor. De nou hi ha un petit ball de xifres però es pot corregir amb una T de Student-Fisher ben aplicada.

En fi, que ens passem la vida estimant i deixant d’estimar, enamorant-nos i llepant-nos les ferides de desamor, flotant en un núvol d’amor i recollint els fragments del nostre cor trencat. Tenim tot tipus d’amor i de parelles, però no passa res, així és la vida, l’única cosa que cal és que totes dues parts de la parella estiguin d’acord en les normes i pactes a seguir. Pretendre estimar bé a la primera, sense fracassar, és com voler baixar una pista negra el primer dia que esquies, quan encara no saps esquiar. D’això va l’amor, d’assaig i error, d’intentar-ho i reconstruir-te, d’explorar i d’analitzar, de créixer i de madurar, de resoldre el que no té sentit que segueixi i de fer-ho amb respecte i amor.

Estimem bojament, que sigui bonic mentre duri i que duri mentre sigui bonic, sabent que això pot acabar i que quan així sigui més val que sigui elegant, sense rancor, feliç per tot el que hem viscut, acceptant que només som humans, que ens podem equivocar en les nostres tries i que d’això va la vida, de gaudir-la sense fer mal a ningú.

Sí, ja sé que estaràs pensant que quan et deixen fa mal, però creu-me, fa molt més mal si no et deixen per compassió, rutina o pena. Fa molt més mal que la parella no et deixi però es munti una vida paral·lela per compensar tot allò que no té o que estigui amb tu per interès o perquè no pot estar sol o sola.

Així de simple, així de complex. Això d’estimar és la salsa de la vida i no podem renunciar a estimar amb total entrega i passió. I parlant de la salsa de la vida, amb aquest article tanquem aquest cicle sobre l’amor que ens ha acompa­nyat tot l’estiu. Bona tornada a la feina!