Dol

El que ens dol és la pèrdua, saber que mai més tornarem a veure, abraçar o fer un petó a aquella persona estimada. M’agradaria fer èmfasi en estimada. Allò que no s’estima no es troba a faltar. Una persona pot no sentir dol per la pèrdua d’un pare que l’ha maltractat tota la vida, un germà que ha abusat d’ell, una mare egoista i dèspota que li feia xantatge emocional o una parella amb la qual no ha tingut més remei que conviure tot i no haver-hi el més mínim amor. No et sentis malament si no sents dol per la pèrdua d’algú. El dol es guanya en vida.

També podem sentir dol per la pèrdua d’un animal. Hi ha qui en diu que són mascotes, hi ha qui diu que formen part de la família i hi ha qui els viu com una molèstia a suportar perquè la parella estigui contenta. Però, sigui com sigui, pots estimar un animal sigui un gos, un cavall o una iguana, i pots sentir un dol igual o encara més intens que per la mort d’una persona. Al final, els nostres amics peluts formen part de la nostra vida, ens donen i els donem amor, tenim cura d’ells i hi compartim molts moments, de bons i de dolents. Sempre són allà, com a confidents que mai compartiran un secret, amb un amor i un suport incondicional, com vols no estimar-los.

Podem sentir un profund i intens dol per un objecte. Els objectes són molt més que objectes ja que els atribuïm un simbolisme que va molt més enllà de les seves funcions o característiques. Jo soc molt desprès però hi ha alguns objectes que em faria molt mal perdre. Però tampoc cal ser molt sentimental, si em roben la bicicleta, el cotxe o si perdo l’ordinador també patiré un procés de dol. Trobaré a faltar aquella bici amb la qual tants quilòmetres i tantes bones estones he passat, el cotxe que tant em facilita la vida i amb el qual estic tan còmode i l’ordinador que em permet treballar ràpid i sense problemes. Sentim dol quan perdem una situació en la qual estàvem còmodes i segurs.

Sentim dol quan perdem la salut, quan ens fan fora de la feina o quan ens deixa la parella. En general, no portem gaire bé els canvis que no triem i haver d’adaptar-se a un canvi que impacta tant a la teva vida ni és fàcil ni és ràpid.

Sí, ens fa mal la pèrdua. A més a més, en funció de la intensitat de l’amor o de la necessitat d’allò que hem perdut el dol serà més o menys intens, llarg, turbulent i dur. Podríem dir que hi ha una relació directament proporcional entre l’amor, el desig o necessitat i el dol, de tal manera que podríem fer alguna previsió del que ens pot passar en funció de la pèrdua.

Per una altra banda, en funció dels recursos personals i de la xarxa de suport, el dol també pot variar en intensitat, duració i virulència. No és que no faci mal, és que algunes persones el gestionen molt bé.

De fet, molta gent és jutjada pel seu dol. Aquí tothom té poca feina i massa temps per opinar. No confonguis la intensitat del dol amb l’expressió de dolor del dol. Pots no sentir dol per una persona maltractadora i cruel i no passa res, pots estar molt trist per la mort de la teva mascota i tampoc passa res. Qui més plora no ha de ser qui més dolor té.

De fet, cadascú porta el seu dol com pot i com vol. Pots decidir recolzar-lo o tan sols respectar el seu patiment o manca de patiment. Només aquella filla maltractada sap el que ha patit amb el seu pare, només aquella persona que es va salvar del suïcidi gràcies al seu gos sap el que està sentint amb la seva mort, només aquella persona que va lluitar tant per la seva feina sap el mal que li fa un acomiadament.

No som ningú per jutjar el dolor que sent una persona.