Atents...

Jo ja fa molt de temps que li dono més importància a la capacitat per mantenir l’atenció que a la intel·ligència. He de dir que la intel·ligència està sobrevalorada. Bé, anem per parts. A dia d’avui els psicòlegs encara no estem d’acord sobre què és la intel·ligència, a partir d’aquí ja us ho podeu imaginar.

Hi ha qui diu que hi ha una intel·ligència general, hi ha qui diu que hi ha vàries intel·ligències, fins i tot un mateix erudit del tema ara diu que són sis tipus d’intel·ligència i ara diu que en són set. Quin embolic, renoi!

Durant molt de temps hem estat mesurant erròniament la intel·ligència. Clar, si no sabíem què era, com voleu que la mesuréssim bé. De fet, els tests per mesurar la intel·ligència, fins fa ben poc, estaven molt contaminats del factor escolar i cultural.

Qui és capaç de dir que un nen a Kènia que és capaç de sobreviure entre lleons no és intel·ligent? Què passaria si agaféssim el nen més intel·ligent d’Andorra i el portéssim a la sabana africana?

Doncs això, que encara no tenim clar què és la intel·ligència. I ara encara menys, que hi ha tanta persona amb altes capacitats per tot arreu. Sabeu una cosa? El setanta per cent de la gent es pensa que és més intel·ligent que la resta de la gent, quan en realitat només un tres per cent de la gent és significativament més intel·ligent que la resta.

Potser aquí podem trobar una explicació pel lucratiu negoci de les altes capacitats. En fi, que perdo l’oremus. Veieu, de nou anem a parar a l’atenció. L’atenció ens marca les prioritats i si tenim prioritats podem aprofitar millor el nostre temps i la nostra energia.

Deixa’m, però, que et comenti un parell de coses més sobre la intel·ligència i per què no és tan important. En primer lloc, perquè has de ser capaç d’aplicar aquesta intel·ligència de manera constructiva i efectiva. Quanta gent coneixes que és molt intel·ligent, però que té una vida trista, ensopida i sense alegries?

I en segon lloc, perquè l’entorn és tan canviant i tan demandant que necessitem molt més que ser intel·ligent per poder adaptar-nos-hi.

Sí, benvolgut lector, l’atenció és igual o més important que la intel·ligència a l’hora de tenir una vida plena, poder prendre bones decisions i ser feliç. L’atenció decideix què entra a la nostra ment, al nostre cervell, les dades que triem, les que treballem, com les treballem i quin partit en traiem.

Ens distraiem massa, però no patiu que tinc una bona notícia: l’atenció es pot educar, la podem potenciar i ajudar. Comença per tenir unes prioritats clares, continua per eliminar tots els distractors que tens, des de les notificacions activades fins a les pantalles o inputs variats, i acaba per exercitar l’atenció com qui exercita els músculs.

Intenta focalitzar i mantenir la teva atenció. Cada cop durant més temps. La vida no es pot reduir a segons o minuts, ens estem equivocant quan volem fer-ho tot ràpid. No podem ajustar la vida a la nostra nímia atenció; hem de treballar la nostra capacitat d’atenció i focalització per poder atendre la vida.

Algunes coses de la vida requereixen un procés i, ens agradi o no, moltes de les millors coses de la vida no es poden fer més ràpidament.