L'atracció de les patates

Com enyoro els xips de patata i moniato del restaurant del coll de la Botella, que pertany a les pistes de Pal Arinsal.

Em vaig sorprendre, no puc dir que gratament, quan em van dir que ja no les feien, que les havien tret de la carta. Coses de compres, de la central o del cap de restauració, vaig pensar. Va ser decebedor. Molt decebedor. De vegades es prenen decisions des dels despatxos sense ser conscients de les conseqüències que tenen a peu de pistes.

Ja fa molt que assessoro empreses sobre comportament del consumidor. Els ajudo a despertar emocions boniques en els seus clients i fer que l’experiència de compra o d’ús sigui agradable i rica. Encara fa més que soc client i puc dir amb força autoritat que cal estar molt orientat al client.

De fet, fa un parell d’anys vaig viure quelcom similar en una altra de les estacions d’esquí que visito amb freqüència. No hi havia dia que hi anés que no em demanés unes patates Arcalís. Les recordeu? Mira que eren bones. No sé si en venien gaires racions de patates Arcalís o no, però jo sempre que hi anava en demanava.

Però no només jo, sempre que venia un amic o anava a fer una sessió o una reunió amb un client les feia tastar. De fet anar a esquiar a Arcalís era tot un ritual. Una muffin sense gluten per a la meva filla a mig matí acompanyada de la seva beguda i el meu esmorzar, un bon filet a la BBQ exterior amb la seva verdureta i postres i per berenar una crep sense gluten de nou per la meva filla més quelcom per a mi.

Tot això va desaparèixer amb la nova política de restauració i amb la seva desaparició van desaparèixer els meus hàbits de consum a l’estació. Potser només soc una sola persona. Bé, dues. Bé més de dues ja que sovint venen amics i família. Potser ja comença a ser significatiu.

Em faria molta pena viure el mateix amb els xips de patates i moniatos del Carles. És tanta la gent a qui l’hi he recomanat. He anat amb tants clients i amics. En fi, on mana patró, no té res a dir el grumet. On mana una central de compres i un cap pensant, no té res a dir el personal de base... o potser sí...

Qui coneix més el client? Qui té més feedback del client? Qui controla més el comportament del client? Doncs la persona que hi ha a peu d’establiment. De fet els millors líders posen en pràctica el lideratge situacional i són capaços d’incloure a les seves decisions aquelles persones que poden aportar més informació i de més qualitat.

De vegades petites decisions suposen grans canvis en els hàbits de consum dels clients. Desconec el marge comercial dels xips de patata o moniato. Desconec el marge de les patates Arcalís o del xiringuito dels creps, però el que sí que sé és que tant les xips com les creps sense gluten condicionen a quina estació anem a esquiar i la despesa que hi deixem.

Benvolguts caps pensants, considereu això com un regal. Un regal d’un humil client que ha decidit compartir lliurement i constructivament la seva opinió sobre algunes de les decisions que heu pres. Tingueu present que és bo consultar la gent de trinxera abans de prendre algunes decisions i el que és més important, crear un clima de respecte perquè puguin parlar clarament i sense por.