Nadal

En Carles tanca la porta de casa amb clau. Fa un darrer repàs. Sí, ho té tot. Deixa les bosses al replà i li envia un missatge a la seva mare: “Ja surto.” El Nadal sempre és especial per al Carles. Li encanta gaudir-lo amb tota la família al voltant de la taula. La mare, com sempre, farà un bon pollastre amb prunes. La germana gran s’encarregarà de parar la taula i la petita de preparar l’aperitiu. Ell és l’encarregat de tallar els torrons. Aquest any seran un més. La neboda ve amb un xicot.

La Maria puja a l’avió amb una guia a la mà. Mai ha estat a Roma. Pensa passar-s’ho pipa. Ja té marcat els restaurants on vol anar. Té reservat un tour per la ciutat antiga i un tast de panettones i pandoros. El panettone és propi de Milà i té forma cilíndrica. El pandoro és de Verona i té forma d’estrella. Està nevat de sucre com les muntanyes que es divisen des de Verona. Ja fa molt que està preparant el viatge. Necessita estar lluny de casa. El seu ex aprofitarà per buidar les seves coses i deixar el pis net.

En Ramon s’està posant el vestit dels diumenges. Ha mirat un tutorial sobre com fer nusos de corbata. Aquest any està intentant fer un nus Windsor. Queden molt elegants. Sembla que ja el té fet. Apaga el llum de l’habitació i es dirigeix al menjador. El plat ja és a taula. Sempre li agrada vestir-se després de parar la taula. No es voldria tacar. Encén el televisor. Posa una mena de revival dels millors moments de la televisió. Al costat del seu plat té un paquetet embolicat. Aquest any s’ha regalat una navalla suïssa. Ho sap perfectament perquè ha estat ell mateix qui l’ha anada a comprar.

La Txell segueix al llit. No es pot aixecar. Li falta l’energia, li fa mal tot, està terriblement cansada. Mira el mòbil i té mil trucades de la seva mare. Es dona la volta i tanca els ulls. Si només pogués estar bé uns dies. Si pogués tenir l’energia que tenia abans. Si pogués dormir una sola nit sense dolor. Bufa i s’aixeca. Es prepara un cafè ben carregat i es fa una cua. No té esma de dutxar-se. “Encara gràcies que hi vaig”, es diu a ella mateixa mentre es vesteix.

“Soc l’Òscar, tinc una reserva per a dotze persones.” Travessa el menjador seguint el cap de sala. Aquest any és el primer que l’Òscar fa un Nadal sense gluten. Ara fa just un mes que li han trobat que és celíac. No tenia ganes de jugar-se-la a casa dels pares. Li ha costat molt trobar un restaurant certificat per l’associació a Andorra. “És una pena que en un país turístic només tinguem un o dos restaurants certificats.” Se sent molt perdut i anar a un restaurant certificat li dona seguretat.

L’Antònia s’està fent una foto amb la Minnie. Necessita una mica de màgia. És el primer Nadal que no estarà a casa amb la seva “mare perfecta”, estimada per tothom, ideal de portes enfora però un dimoni de portes endins. Només ella sap com ha patit. Que la seva mare és manipuladora, egoista i tòxica, però no idiota. Ja sap com fer-ho per no quedar en evidència. El seu maltractament és molt subtil, molt elegant, molt cruel. No en té prou d’haver de gestionar la toxicitat de la seva mare que, a més a més, ha d’aguantar els seus emissaris i la gent que la jutja sense saber pel que està passant. “Doncs si és tan maca que se l’emportin a casa uns dies, ja veuràs com canvien d’opinió”, es diu a ella mateixa.

Hi ha molts Nadals, tants com persones i tots són respectables. Fes el Nadal com et vagi bé. Sense culpa. Sense vergonya. Hi ha tantes realitats com persones i només tu saps què necessites i què et va bé. Estimats lectors, que tingueu un molt bon Nadal, sigui com sigui que el celebreu o el deixeu de celebrar.