Cap d'Any

Ja tornem a ser-hi. Ha passat tot un any i ni ens n’hem assabentat. Bé per a alguns potser s’ha fet etern, però sigui com sigui ja estem disposats a posar punt final a un cicle.

Jo per aquest any que entrem passo de plantejar-me propòsits. Mira, aniré fent. Escolti’m, que no és poca cosa anar fent.

Tinc un rumb, però no tinc una velocitat programada. Ni tan sols un destí clar. Diuen que si no tens un destí clar no arribaràs enlloc. Potser sí, però també està bé vaguejar una mica. Explorar, anar a on et porti el vent. Gaudir del paisatge i de la companyia. Conèixer noves companyies, gaudir dels instants i incloure moments alegres cada dia.

Sí, ser generós amb els moments bonics. Hem d’estar receptius. Mireu, aquest estiu vaig fer el Camí de Sant Jaume amb un grup i recordo que el primer dia vàrem fer dos camins diferents tot i que tots vàrem fer el mateix recorregut. Uns van arribar al migdia. Altres, entre ells jo, vàrem arribar al vespre després d’haver menjat maduixetes silvestres, haver tastat diferents mostres de gastronomia local des d'empanades a pop, passant per una magnífica truita de patates, amb un munt de fotos fetes i havent xerrat amb gent de diferents països i ciutats.

Tots vàrem fer el camí, però alguns a més a més el van gaudir i els va enriquir. Enriquir. Potser aquesta és la paraula. Enriquir la vida, de manera activa, receptiu i disposat a gaudir tot el que puguis. De fet, si t’ho penses bé, tampoc tenim gaire clar cap a on anem. Ben mirat, controlem ben poca cosa de la nostra vida. Creu-me, treballo amb el patiment humà. Tots els teus plans se'n poden anar en orris per una artèria que es trenca, una cèl·lula que muta o un idiota que es posa a avançar temeràriament amb el cotxe.

Això em dona pas a una nova reflexió. Hem de protegir-nos. La vida és bonica, però sovint és hostil. La feina, els veïns o fins i tot un desconegut que ens serveix el cafè pot ser hostil. Som vulnerables i fràgils i més val que vetllem per la nostra seguretat i benestar. Potser no cal fer una muralla que ens aïlli de tot, però sí que podem tenir uns quants sistemes de defensa davant de perfils abusius, manipuladors o tòxics.

No cal ser ingenu ni anar amb el ciri a la mà. En aquest món hi ha de tot, i per això mateix no ens podem relacionar amb tothom de la mateixa manera. No pots tractar igual a un cadellet de gos que a un tigre de bengala.

Potser ens cal aprendre del que passa, del que hem viscut, del que veiem que li passa a la gent que tenim a prop, de les decisions que prenem i de les que deixem de prendre. Aprendre. És tan important. Ensopeguem i tornem a ensopegar amb la mateixa pedra. No cal. Però com vols aprendre si no tens la humilitat necessària per poder assumir que ens hem equivocat o que no ho fem tot perfecte. Humilitat. Que important ser humil i anar fent. Compartint la vida amb la gent que estimes, sense ser esclau del reconeixement, podent prendre les teves pròpies decisions.

Estimats lectors, hem passat un any més plegats. No sé què ens oferirà el 2024, però el 2023 ens ha donat moltes lliçons. Jo aniré fent aquest 2024. Intentant donar color al llibre que és la vida, intentant enriquir la vida, sense deixar res per a demà, conscient que la vida és massa curta per perdre el temps, sabent que vaguejar i explorar no és una pèrdua de temps, ans al contrari, és la vida mateixa en la seva essència.

Que tingueu un bon 2024.