El racó del psicòleg
El que no ha passat
El que no passa és igual o és més important que el que sí que passa. Sovint donem més pes al que passa que el que hauria de passar.
En Manel ja fa dies que està coneixent la Raquel. S’han vist potser nou o deu cops en els darrers dos mesos. Sembla que la cosa tira endavant. En Manel està tan il·lusionat amb la Raquel que ha deixat d’anar a esquiar. Aprofita cada cap de setmana per fer quelcom junts. Avui un amic li ha dit que com és que no va a esquiar amb la bona neu que hi ha. “Perquè prefereixo veure la Raquel”, diu. “I per què no ve la Raquel a esquiar amb tu?”, li ha dit el seu amic.
“És veritat. La Raquel no ha mostrat interès a venir a esquiar amb mi”, pensa en Manel.
La Txell està sortint de treballar cada dia molt tard. Avui s’ha escapat una mica més d’hora. Ha aprofitat per anar a recollir els nens a l’escola. Els portarà a les seves extraescolars però abans pararà al forn per fer un berenar especial junts. Els nens estan molt contents. “Mama, ara que estàs treballant tant, et pagaran més i podrem anar de vacances a un lloc molt bonic”, diu la petita. La Txell diu que sí automàticament amb el cap però es queda pensativa una estona. No li estan pagant més per tots els dies que s’està quedant. Potser no és normal, pensa.
Tant en Manel com la Raquel no són conscients del que no està passant. En moltes situacions el que passa acaba eclipsant el que no està passant. La Raquel ja sap de l’amor que té en Manel per la neu i sempre ha trobat un motiu o un altre per no anar a esquiar amb ell. En temes de parella el tràiler sol ser fidel a la pel·lícula. Certament no ha passat una cosa que és molt important per al Manel. Com no, pot fer moltes coses a partir del que no ha passat. Pot decidir anar a esquiar amb els seus amics i seguir amb la Raquel o valorar que si la Raquel no esquia no podrà compartir quelcom molt important per a ell i, com no, entre aquests extrems pot fer qualsevol de les accions possibles.
Tot i això, en Manel no era conscient del que no estava passant i el fet de prendre consciència li ha fet pensar.
En el cas de la Txell ha passat quelcom similar. De cop i volta la seva filla l’ha fet conscient del que no està passant. De vegades donem per normal coses que no són normals. El dia a dia ens eclipsa, ens fa anar sense gaire consciència i acabem fent coses de les quals no som plenament conscients.
En el cas de la Txell el que no ha passat ha estat una remuneració de les hores extres, ni tan sols una compensació, un agraïment o alguna llicència per l’esforç fet. Se li suposa aquest esforç. Molt bé. De vegades la vida és com és, però potser es podria agrair o reconèixer aquest esforç?
Et proposo una tasca per a aquesta setmana que ara comencem. Analitza el que no està passant a la teva vida. Potser el que no està passant és que tinguis una mica de temps per a tu, per fer esport, per viatjar o per descansar. Potser el que no està passant és que la teva parella estigui per tu, que comparteixi el dia a dia i que tingui mostres d’afecte i d’amor amb tu.
Analitza tot el que no està passant per poder prendre bones decisions, per poder prendre el control de la teva vida, per poder tenir una vida més bonica, per poder gaudir del dia a dia.