Qüestió d'educació

Acabo de llegir en un diari que els infants cada vegada venen més mal educats de casa. No sé si serà una generalització simplista, així que llegiré una mica més. Sembla que fa referència a un estudi i pels comentaris dels docents semblaria que és un tema força generalitzat.

Com a Tomàs he de dir que ja vindria a estar d’acord amb aquesta observació. Molts nens estan creixent amb uns pares que fan més hores que un rellotge per poder sobreviure i així arribar a final de mes, d’altres, amb uns pares que estan molt tocats i justets en l’àmbit de la salut mental o de l’energia –encara no aixequem el cap de la covid– i d’altres amb uns pares hiperprotectors que fan una bombolla al voltant del seu fill, que el fa creure’s una mena d’emperador amb tota mena de drets i sense cap obligació.

El fet és que bé perquè no puguin, no sàpiguen o no vulguin, molts nens tenen com a únics referents el youtuber o tiktoker de torn amb el seu món irreal i totes les bajanades que li puguin passar pel cap.

Això és una realitat. Què hi vols fer. Sovint els pares fem el que podem, però no donem per a més. Però el fet és que aquesta manca d’educació, valors i empatia la patim tots, començant pels mestres.

Sempre he pensat que l’escola té una doble funció. Per una banda, la de preparar-nos per a la vida. La de donar-nos eines per poder gestionar els reptes que l’entorn i la societat ens va plantejant. Quines eines ens ha de donar? Doncs les efectives. Tristament, la societat va molt més ràpid que l’escola i sovint anem tard des dels centres educatius i les polítiques educatives.

Però també té una segona funció, la de garantir que la gent pot conviure en pau i respecte, en societat, tenint cura tots de tots i mantenint una pau social tot vetllant per la humanitat. Ens trobem amb entorns cada cop més deshumanitzats, cada cop més competitius, cada cop més egocèntrics.

La violència és un tret molt primitiu –tret d’aquell component patològic que tenen algunes persones– i l’educació és l’única alternativa que tenim per prevenir la violència, l’abús i el maltractament.

Potser ha arribat el moment que, per poder garantir que tothom tingui aquestes eines d’educació, valors i humanitat, comencem a impartir-ho de manera sistemàtica a les escoles dintre del currículum acadèmic.

Permeteu-me que insisteixi. Molts pares no poden fer-ho, molts pares no saben fer-ho i molts pares no volen fer-ho; però les conseqüències d’aquesta manca d’educació les patim tots. Abans que alguns mestres us poseu les mans al cap i digueu que amb aquestes ràtios no es pot, que teniu molta matèria per fer o que només us faltava això, permeteu-me dir-vos que cal fer-ho bé i analitzar el com, el quan i el que, però que tots els motius no són raons per no fer-ho.

De fet, conec alguna escola que ho fa de manera integrada en el seu currículum, com a filosofia de treball, com aquells antics mestres que volien donar una formació global i humana als seus alumnes, tot preparant-los per viure en un món complex, però sense perdre la humanitat, els valors, el respecte i la prosocialitat. Així que és possible, no ho dic jo, ho diuen les escoles que ja ho estan fent.