Riem poc

Algunes persones condicionen la felicitat a la possessió d’alguna cosa o a una ocurrència. Si em toqués la loteria seria feliç, si tingués una parella seria feliç, si visqués en una casa seria feliç, si canviés de feina, si no tingués ulleres, si fos una mica més alt. I no és una bona estratègia, ja que en realitat el que fan és esperar que passi alguna cosa de l’exterior per ser feliços i mentre esperen no fan res per buscar-la o crear un context favorable. Encara que costi de creure, algunes persones escullen conscientment, lliurement i voluntàriament ser infelices. En algun moment de la vida van creure que tenien més avantatges presentant-se a la societat com a víctimes d’un problema i com a infelices que necessiten protecció, ajuda i compassió. S’esforcen a ser infelices, eviten les opcions que tenen per ser felices i enriquir la seva vida i busquen problemes per caure a l’autocompassió. Poden fer-ho de manera conscient o no, però sigui quin sigui el cas van passant la vida com santes víctimes que s’estan guanyant el cel amb el patiment.

Hi ha moments en què costa ser feliç per molt que t’ho proposis com, per exemple, davant del diagnòstic d’una malaltia, la mort d’un ésser estimat o una situació d’estrès sostinguda i continuada. En aquests moments no només és normal no sentir-se feliç, sinó que a més és bo. No podem negar la tristesa associada a aquests processos, ja que el que en realitat estem fent és tapar una cosa que existeix. La tristesa posttraumàtica és bona, ja que ens permet reflexionar, llepar-nos les ferides i recuperar-nos per tornar a l’atac més forts.

Algunes persones tenen por de la felicitat. En algun moment han après que hem vingut a aquesta vida a patir i a esforçar-nos i quan no estan patint busquen alguna cosa per patir. Si és el teu cas, el millor que pots fer és reaprendre el concepte de felicitat, ja que sentir-se feliç no és dolent. Algunes persones van ser felices i van deixar de ser-ho. Possiblement en algun moment van llançar la tovallola i van creure que ja mai més tornarien a ser felices. Són els grans desenganyats, que s’han precipitat amb les conclusions a les quals han arribat en un moment de dolor. Sigui quin sigui el teu cas tinc alguns consells per a tu. Primer de tot, no deixis la felicitat per al cap de setmana, les vacances o quan et jubilis. Inclou-la activament, sense culpa ni vergonya. Busca moments per gaudir-ne cada dia. És més, podem estar tristos però no per això deixar d’incloure moments feliços a la vida.

De fet, la felicitat no és un estat, és una manera de comprendre la vida. Incorpora el bon humor i la felicitat al dia a dia. Tu amb qui prefereixes relacionar-te, amb una persona amb cara de gos o amb una persona agradable i de bon humor. Adopta l’actitud d’un cercador de la felicitat, no ho deixis per a demà. Intenta ser feliç, relativitzar el que et passa i contextualitzar-ho amb perspectiva. Si alguna cosa et fa infeliç, canvia-la. No visquis per viure, tingues reptes, tingues il·lusions. Esforça’t per aconseguir els objectius. Lluita i treballa, però enfoca’t. Si estimes a mitges, si treballes a mitges, si gaudeixes a mitges, tindràs una vida a mitges i seràs feliç a mitges. No et prenguis la vida massa seriosament. Reserva la serietat per a quan no tinguis més remei i gaudeix de la vida amb una bona dosi de sentit de l’humor; guanyaràs en perspectiva i seràs més creatiu solucionant els problemes del dia a dia. Potser riem poc…