És culpa teva?

No et pots ni imaginar com et quedes de descansat i relaxat quan entens que no tens la culpa de tantes coses com t’han fet creure.

Un dels mecanismes de control i manipulació més antics, fàcils de fer servir i estesos entre els perfils tòxics és la culpa. Si vols que algú deixi de fer quelcom només has de fer-lo sentir culpable. No caldrà ni que hi estiguis a sobre ni que el controlis. Una mica de culpa i la gent s’autoregula sola.

La culpa és una reacció empàtica segons la qual acabes pensant que ets responsable del dolor d’una persona. A ningú li agrada sentir-se culpable. Es dorm molt pitjor amb una dosi de culpa sota el coixí. La culpa és una mena d’autotortura que no para fins que es fa quelcom per redimir-la.

Però quan parlem de culpes poden passar dues coses. La primera, que aquest dolor que sent la persona que t’està fent sentir culpable sigui simulat i, l’altra, que el dolor sigui real, però que no tingui origen en tu.

Culpa a culpa es va modelant una autoestima fràgil i baixa que acaba configurant un biaix culpable de valoració de la realitat que acaba provocant que et sentis culpable per coses per les quals no t’hauries de sentir culpable.

És com un peix que es mossega la cua, com aquell cadell de gos que s’espanta per la seva cua i comença a donar voltes sobre si mateix perseguint-se la cua. Culpa a culpa et van destrossant l’autoestima.

L’altre dia veia el vídeo d’un jove que s’havia fet milionari mitjançant una estafa piramidal i el que feia era fer-te sentir culpable missatge a missatge. Si no dones el millor als fills ets mal pare, si no dones el millor a la parella ets un mal marit, si no dones el millor a la família ets un mal fill.

Però, tranquils, després d’una bona dosi de culpa sempre apareix algú que et dirà com deixar de sentir-te culpable. Potser fent un donatiu, potser comprant el seu curs, potser consumint el seu producte, potser obeint els seus desitjos i capricis, potser fent el que ell vol.

Però, saps què? Doncs que es viu fenomenalment fora de la zona de culpa. Has de sortir de la zona de culpa i començar a pensar d’una manera més lliure i ajustada. Millorar la teva autoestima et farà una persona més independent, amb més criteri, més lliure i amb més seguretat.

Potser cal començar per aquí, per desaprendre algunes de les màximes que has incorporat al llarg de la vida i per analitzar com estàs d’autoestima. La culpa és negra, lletja, pesa i ens condiciona la vida.

Sempre he preferit parlar de responsabilitats. Parlem de responsabilitats i deixem de parlar de culpes. La responsabilitat no té tanta càrrega afectiva, no està tan vinculada a l’autoestima i es pot gestionar d’una manera més objectiva i sana.

No trobes?