Catarsi

Quina mena de vida deu tenir una persona que necessita fer malbé el cotxe, el cor, les propietats o el cercle social d’una altra persona per sentir-se bé. Si li demanes a ella ben segur que t’ho podrà justificar plenament. Possiblement, et dirà que s’ha sentit dolguda o traïda, frustrada o empipada.

De fet, tot això són emocions humanes i possibles, però el problema és que passar d’una emoció com aquesta a la violència ja no és tan normal. Ja fa segles que no anem perseguint mamuts, així que una ment mínimament cultivada i socialitzada podria controlar sense gaire esforç aquest impuls animal i primitiu.

Però, per una altra banda, quan analitzes els motius pels quals una persona acaba sentint-se bé fent malbé les propietats o allò proper a una persona veus que sovint l’origen de tot no deixa de ser el deliri d’una ment malalta, una expectativa irreal que no s’ha acomplert, una ofensa imaginària o, simplement, les conseqüències dels seus propis actes.

Així que ara ja tenim tots els ingredients d’aquest sainet tragicòmic a taula. La gent sana, quan es frustra, primer mira quin ha estat el motiu d’aquesta frustració. De vegades ens frustrem perquè les persones ens fallen, però de vegades ens frustrem perquè esperem que passin coses que no han de passar de cap de les maneres tot i que al nostre cap sembli que ens ho mereixem o que és just.

Flipem molt amb les expectatives, clar, després són impossibles d’acomplir, ens frustrem i acabem guixant ratlles al cotxe d’algú.

De vegades ens pensem que som més llestos que la resta de la púrria de la gent. No és que jo ho pensi, és el que pensa un perfil d’aquesta mena. De cop i volta la vida el posa a lloc, es frustra i acaba parlant malament d’algú per intentar aïllar-lo del seu cercle social, sense saber que està dient més d’ell mateix que de la persona a la qual està criticant.

De vegades abusem de bones persones i quan aquesta persona diu prou ens sentim malament, prenem consciència que no som tan llestos com creiem i acabem redirigint tota aquesta ira que hauríem de sentir cap a nosaltres mateixos vers alguna propietat d’aquella bona persona de la qual hem estat abusant.

De tot això se’n diu fer una catarsi. Les catarsis són com un recurs alternatiu que ens ajuda a rebaixar l’atenció i descarregar tensió i ira. Les catarsis es caracteritzen perquè hi ha un desplaçament de l’objecte i del moment. Sempre és millor donar un cop de peu ben fort a una pilota de futbol que al cap de la teva ex. Sempre és millor comprar-te un capritxet que fer mal a una persona.

Hi ha catarsis constructives i catarsis violentes i destructives i, el que és pitjor, hi ha catarsis que no haurien d’haver existit mai.

En fi, si mai teniu ganes de fer mal a una persona sempre és millor que n’analitzeu el motiu amb humilitat, que us plantegeu que potser esteu flipant i que poseu fre als impulsos violents que sentiu. També us convido que busqueu ajuda professional d’un psicòleg o un psiquiatre. Ells sabran ajudar-te a tenir una vida millor, a pensar millor i a viure en societat.