Traumes

Que irònic, oi? El passat hauria de ser una influència i no un determinant, però el cert és que a moltes persones el passat les persegueix com una bèstia fosca i despietada que no els permet viure plenament el present.

Així que anem per parts. Seré clar. Els records sempre són diferents del que va passar en realitat. Pren-te un minut per analitzar aquesta frase. Te n’adones? Estàs condicionant la teva vida per una cosa que ni tan sols és real i és per això que no m’agrada gens treballar amb el passat. Què construiràs a partir de records ganduls, distorsionats i mal arxivats?

No pots canviar el teu passat! No vas poder triar on vas néixer, ni la teva família, ni on vas créixer, però de vegades, aquestes tardes plujoses i fredes de tardor, després d’aquell dia dur de feina, d’una decepció, d’un desengany o una traïció, el passat aprofita per deixar anar tots els seus dimonis i fantasmes sobre el teu present fent-te creure que ets responsable d’una cosa que mai no vas poder controlar.

En aquests moments baixos en què l’emoció segresta la raó, et converteixes en un talentós, sagaç i destre mestre de la història-ficció revivint tot el que va poder ser i mai va ser, castigant-te per no saber el que ara saps, lamentant-te per tot allò que no vas fer i atribuint-te responsabilitats que no eren teves.

Oblida, arxiva i perdona. No continuïs carregant amb alguna cosa que ja va passar, amb aquestes idees que has escoltat fins a l’avorriment i que has donat per bones, o amb aquest dolor que et va apartar d’una vida plena.

Perdona, sí, perdona. Trenca aquest cercle tòxic, descarrega el teu sarró, deixa la ràbia i la rancúnia a la cuneta. L’odi et manté en una abraçada tòxica unida al teu enemic. Quina ironia! El patiment no acaba amb el final del trauma, acaba amb el perdó del botxí.

Perdonar no vol dir girar full a cegues. Perdonar és l’acció que et permetrà aprendre d’un fet passat amb l’objectiu que aquesta situació no es repeteixi. Aprèn i perdona.

El perdó és una acció íntima que no requereix l’aprovació de ningú, ni tan sols que ho comuniquis a l’altra part. Per perdonar cal contextualitzar el que ha passat i això només ho aconseguirem amb certa perspectiva. Quan perdones et sents millor i pots tancar una etapa, treure’t un pes de sobre, deixar anar llast i buidar un calaix que podràs tornar a omplir de bons records i noves experiències.

Sí, tanca un cicle per poder obrir-ne un altre. Recorda que no pots fer res amb el passat però sí amb el present, com ara crear boniques nostàlgies futures. No et sembla gaire més efectiu? A la teva mà hi ha els teus records futurs.

Camina lleuger mirant endavant, deixa de mirar enrere. Adopta una mirada alta, centrada en un objectiu, perseguint una il·lusió o focalitzada en un projecte… Una mirada que no té el més mínim interès de furgar en unes golfes plenes de fotos velles, velades i rosegades.