Escala social

Sempre és millor fer que queixar-se i concretament en tot allò que fa referència a l’escala social. Disculpeu que us parli una mica de mi mateix. Un noi que va néixer a un suburbi d’una ciutat d’extraradi. El mateix noi que es va convertir en un jove que va haver de treballar amb tot just 13 anys per poder pagar-se els estudis.

Un jove que preferia sortir amb els seus amics a la muntanya però que va treballar de les coses més inimaginables que us puguin passar pel cap. Des de fer dònuts a les nits fins a fer inventaris o fins i tot disfressar-se de Yeti de les neus.

Un noi que va decidir anar al Pirineu a buscar feina i que va aconseguir treballar de monitor de ràfting i d’esquí.

Un noi que va decidir anar a fons per la seva passió tot i que no tingués el suport familiar i va decidir estudiar psicologia quan diverses persones li van dir que no servia per estudiar.

Ja no us dono més la turra, només us diré que aquest noi, avui, viu a una vall reserva de la biosfera, es passa tot l’estiu viatjant per Europa en una autocaravana, té llibres publicats per tot el món i fa les seves sessions caminant, escalant, pedalant o esquiant a Andorra i als Alps.

Només he fet una cosa per poder gaudir de la bonica vida que tinc: prendre decisions. Sí, prendre decisions m’ha tret d’allà a on estava per portar-me a on estic ara.

Afortunadament la teva condició social, família, entorn econòmic i social són una influència però no un determinant. Però el que és més important, no hi ha res, absolutament res, que t’impedeixi prendre decisions.

Decisió a decisió anem esculpint la nostra vida. Cada decisió que prenem -o que deixem de prendre- dona forma al nostre destí. El nostre futur està fet, en gran part, a partir de les decisions que prenem al nostre present.

Nois, noies, joves, aquí ningú regala res, però, de la mateixa manera, ningú pot limitar-vos la vostra capacitat de prendre decisions.

Som les decisions que prenem. Algunes han de ser valentes. Algunes fins i tot són incòmodes. De fet, si una cosa he après en tots aquests anys prenent decisions, és que les millors decisions solen ser incòmodes a curt termini però bones a mitjà i llarg termini.

Una de les altres lliçons que m’ha donat la vida ja com a psicòleg és que si les persones que es queixen de la seva condició empressin la meitat del temps que dediquen a queixar-se, lamentar-se i a culpar a algú de la seva situació d’una manera més efectiva com ara prenent decisions, deixarien de tenir motius per queixar-se tant.

La vida és com és. Algunes persones parteixen de més amunt, amb més recursos i més protegits; però mai us oblideu del consell d’aquest noi que tenia un futur escrit treballant en una fàbrica o fent nyaps com a electricista i que ha acabat fent d’escriptor, psicòleg i fent xerrades per mig món: Mai deixeu de prendre decisions valentes i de treballar per una vida millor.