El que diran

L’estiu és vida, és energia i és activitat, i tinc deu consells perquè puguis gaudir-lo al màxim. El primer va sobre el que diran. Sí, perdem massa temps pel que diran. De fet, donem més importància a les mirades alienes que a la vida pròpia.

Acabo de venir d’un enllaç matrimonial i he observat un fenomen curiós en el moment del ball posterior a la cerimònia. Allà mateix convivien nens ballant de qualsevol manera, sense que els importés com ho feien, amb persones que no ballaven perquè tenien vergonya aliena.

Les cares d’uns i altres eren ben diferents. Els nens gaudien, reien, feien el pallasso sense que els importés gens ni mica què podia pensar la gent que tenien al voltant. És que de fet ni tan sols els prestaven atenció. Per a ells no hi havia ningú més a la pista de ball. Simplement ballaven, sense preguntar-se si els miraven, sense sentir-se observats, sense res que els reprimís.

Però, per una altra banda, hi havia algunes persones que tímidament movien els malucs. La seva mirada anava de convidat a convidat i quan veien que algú els estava mirant paraven i abaixaven el cap.

La seva experiència tenia més a veure amb la vergonya i la repressió que amb la desinhibició i la felicitat.

A mesura que ens anem fent grans anem incorporant altres persones a la nostra vida, però sovint les incorporem en clau de repressió. Vivim massa orientats a l’exterior. Donem massa importància a les opinions alienes quan en realitat el que diguin els altres no ens hauria d’importar gens ni mica.

Donem forma a la nostra vida i a les nostres decisions a partir del que diran o el que pensaran altres persones. Ens fa por que parlin malament de nosaltres, que ens jutgin o que ens critiquin.

Però, tot i que ens jutgin o critiquin, no podem organitzar la nostra vida a partir del que creiem que pensarà o dirà qualsevol persona. Mira, només tenim una vida i has de tenir clar que facis el que facis sempre hi haurà algú que et criticarà despietadament i cruelment.

Creu-me quan et dic que el millor que pots fer és fer el que et vingui de gust i estigui en sintonia amb les teves prioritats i necessitats.

Tinc un segon consell per a tu. Busca un cercle social que celebri com ets, que no et jutgi, que et valori i que t’accepti amb les teves virtuts i limitacions. Envolta’t de persones que comparteixin la teva visió de la vida, que gaudeixin del mateix que gaudeixes tu, que s’alegrin de les teves victòries i assoliments i que s’entristeixin amb les teves derrotes i pèrdues.

Busca un grup de gent com tu i veuràs com podràs ballar com si no hi hagués ningú pendent de tu, del teu ball, dels teus moviments. Busca un grup de gent amb qui ballar de manera desinhibida, amb plena llibertat i total confiança.

L’estiu és massa curt per deixar de ballar pel que diran.