Sense rumb

Tothom hauria de fer un road trip sense rumb fix, sense un destí clar, sense una ruta prefixada. Un a la vida, no cal fer-ne cada any, però és una experiència que cal viure. De fet, jo acostumo a viatjar així durant l’estiu. 

Aprofito l’estiu per escriure els meus llibres i ho faig mentre viatjo en autocaravana sense un rumb fix. Sabem quan sortim i sabem quan tornem. Tot i que per ser sincers he de dir que un any vaig sortir tres dies tard. Sí, tres dies tard. Un cop vàrem arribar dues setmanes més tard. Vaig haver de reagendar moltes reunions i cites, però és que no

podíem arribar abans. 

Com pots veure m’he pres al peu de la lletra això de viatjar de manera lliure i improvisada. De fet, fixa’t que parlo de viatge, no de vacances. Jo, personalment, en dic traviatjar, ja que acostumo a treballar als matins, molt d’hora, mentre la meva família dorm. 

Per una altra banda, aprofito per aprendre molt als meus viatges i creume quan et dic que sempre torno amb idees molt inspiradores provinents d’altres cultures o de les experiències que he viscut durant el meu viatge. 

Doncs et proposo que facis un viatge molt especial, un viatge deixant que el destí prengui el control del volant del teu cotxe, furgo o autocaravana, sigui teva o llogada, i que et deixis sorprendre pel que anirà passant. 

Improvisa on dormiràs, què visitaràs, què viuràs. Jo ara faig vacances viatjant amb autocaravana, però durant molts anys ho vaig fer amb cotxe o bicicleta i tenda de campanya, i més tard amb furgoneta. 

Pots fer-ho en bicicleta, caminant o amb transport públic, tant s’hi val, el fet és que et permetis vagar sense direcció connectant amb l’aquí i ara, amb la gent amb la qual et creues, amb les coses boniques que es creuen al teu camí. 

Es tracta que facis un viatge que et permeti activar el teu esperit aventurer, un viatge en el qual puguis connectar

amb tu mateix i despertar habilitats que no pensaves que tenies. 

Tens més recursos dels que creus. Pots fer aquest viatge sol o acompanyat. Mira, al setembre marxo a fer El Camino de Santiago amb un grup de gent que prefereix fer-lo en companyia i parlant de psicologia. 

Es tracta de fer quelcom nou, de deixar-te sorprendre, d’obrir els ulls i d’estar receptius al que et presenta la vida. 

Un viatge sense cotilla ni plànol, sense GPS ni brúixola, sense reserves ni cancel·lacions. Un viatge en el qual et puguis quedar gaudint d’un cafè davant del mar, d’un tros de secallona dalt d’un cim o de la fresca als peus de l’aigua d’un riu. 

Un viatge en el qual no saps quina serà la teva pròximaa parada, ni què faràs l’endemà, un viatge que et farà créixer i que serà estimulant.