Conviure amb el risc

La vida està més enllà de la por. Ja em sap greu, però si aspires a tenir una vida que sigui segura i tranquil·la et puc assegurar que també tindràs una vida avorrida i molt limitada. El risc és consubstancial a la vida. Sempre està present. Així que si vols tenir una dolce vita més val que aprenguis a gestionar el risc i a sentir-te còmode convivint amb el risc.

Intentar viure una vida segura és una autèntica fal·làcia que, a més a més, ens representa un cost molt elevat. Busquem seguretat a la feina i acabem tenint una feina que no ens agrada i ens veiem esperant la jubilació per poder gaudir de la vida. Esperem tenir seguretat a l’amor i acabem compartint la vida amb una persona que ens la dona a canvi d’un elevat cost personal. Volem tenir un entorn estable i acabem acceptant coses que no volem acceptar, postergant decisions i ancorats en una realitat que ens atrapa.

La vida és risc i aquell que pugui conviure millor amb el risc i que sàpiga gestionar-lo millor serà la persona que més feliç viurà i que tindrà una vida més plena.

Sí, ja em sap greu, però que no assumeixis riscos no implica que tinguis una vida més segura. La por al fracàs, al patiment o la pèrdua no pot dominar la nostra vida. Quan tens por al fracàs acabes decidint que no val la pena emprendre res. Qui no comença res, qui no arrisca res, no perd res i no fracassa mai. Però potser el fracàs no va de perdre res, sinó de no guanyar res.

Molta gent creu que si no assumeix cap risc tindrà una vida més segura, però no sempre és així, ja que tenir una actitud conservadora no garanteix tenir una vida calmada i serena. De vegades no ens queda més remei que assumir riscos, que atrevir-se, que llençar-se.

Acabo de tornar de fer una xerrada per a dones d’una entitat financera d’un altre país. Em van demanar una xerrada per animar-les a assumir el risc de presentar-se a promocions internes. De totes les aplicacions a les candidatures de promoció internes només prop del 18 per cent eren de dones.

Algunes d’elles pensaven que un nou lloc de feina era un risc massa gran a assumir, però la realitat és que la seva percepció i pensament les estava enganyant. No era tant el risc i encara més, en alguns casos en concret, era completament incomprensible que no fessin aquest pas, per al qual estaven sobradament preparades i no els suposaria cap repercussió negativa, ans al contrari, els milloraria el salari, la projecció professional i el dia a dia.

Benvolgut lector, estimada lectora, el risc és vida i ens acompanyarà tots i cadascun dels dies de la nostra vida. Hem d’aprendre a tolerar certa dosi de risc i d’incertesa a la nostra vida per poder tenir una dolce vita.

Saber que la dolce vita està més enllà de la por ens farà lliures i ens servirà per ajustar les nostres expectatives i fer-nos sentir més segurs. L’horitzó s’expandeix quan som capaços d’anar més enllà del que coneixem, quan sortim del port que ens dona seguretat, quan explorem nous camins, quan ens atrevim a fer un pas que mai hem fet.

Atreveix-te a dir-li que l’estimes, a aplicar-te en aquell lloc de feina que sempre has somiat, a donar-te aquell caprici, a viatjar, a explorar.