El racó amable

Un bon consell per poder gaudir de la dolce vita és que tinguis un racó amable, un lloc, un espai, un moment en què t’has de tractar amb amabilitat. Has llegit bé, t’has de tractar amb amabilitat.

Sovint el món ens tracta malament, de vegades ho tenim tan interioritzat que nosaltres mateixos ens tractem malament i és per això mateix que hem d’anar al nostre racó amable tant com ho necessitem.

De fet, jo en tinc un i hi vaig força sovint. És un espai simbòlic on podem

fer moltes coses. Per començar, podem canviar l'autoexigència per amabilitat. Sovint ens exigim massa i ens pressionem d’una manera que mai pressionaríem ningú. 

El teu racó amable ha de ser un refugi, un lloc on reposar, on recuperar forces i a on reconciliar-te amb tu mateix.

Sovint cometem errors, sovint fem coses que no hauríem d’haver fet, tan sols som humans. La tempesta perfecta existeix i ens pot fer perdre la perspectiva, i fins i tot fer-nos fer coses que no semblaria que fóssim pròpies de nosaltres.

El racó amable és un espai on em tracto bé, on poso en context i on em

disculpo. Un espai en el qual ens podem regenerar, recuperar la perspectiva i consentir-nos. Fins i tot podem acompanyar aquest racó amable amb una acció simbòlica. Potser una escapada a la muntanya, en bicicleta o un caprici de menjar o material.

Una mentalitat dolce vita és una mentalitat comprensiva i amable. Tractar-te bé a tu mateix és molt més important del que creus, ja que si no ho fas no et resultarà dissonant quan algú t’estigui tractant malament.

El teu racó amable és virtual i portable, però també pots fer-ne un de físic. Pots fer-lo a casa teva o a la muntanya. De fet, jo tinc racons amables repartits per totes les muntanyes d’Andorra. No els busqueu que no els trobareu pas. No tenen res que sigui especial. Pot ser una llosa de pedra al sol, un torrent fresc, una cascada enèrgica o la vora d’un llac.

Després de pràcticament trenta anys com a psicòleg et puc dir que la

vida és millor si ets amable amb tu mateix, amb les persones que t’envolten i amb la vida en general. No t’equivoquis, ser amable no té res a veure amb el fet de ser passiu, submís o ximple. Es pot dir que no de manera molt amable. Una altra cosa és com s’ho prendrà el teu interlocutor, però això ja no és un tema que t’hagi de preocupar.

És un espai en el qual ens podem regenerar, recuperar la perspectiva i consentir-nos

L’amabilitat et donarà pau, et donarà calma i felicitat. L’amabilitat et donarà una visió més encertada de la vida i una vida més dolça.

Sigues amable amb la fornera, amb el cambrer i amb el conductor de l’autobús. Sigues-ho amb els teus amics, la teva família i amb tu mateix. Sigues exigentment amable, sense renunciar als teus objectius ni a les teves prioritats. Sigues amable com a manera de ser i com a filosofia de vida.

Sigues generosament amable, pensa que no tothom pot ser tan amable com tu. La vida necessita persones amables i tu pots, com no?, pots tenir una vida més amable, la vida amable que mereixes.