Actitud receptiva

Hi ha moltes coses boniques per veure a la vida, a l’estiu i al món. Però per a algunes persones no hi ha res de nou. Són persones que ja ho saben tot, no se sorprenen per res, tot ho tenen clar i van per la vida donant lliçons. És un tema d’actitud. Però què és l’actitud? L’actitud és la manera en la qual veiem el món, el filtre que dona sentit a tot el que percebem, la base de dades que ens diu com hem d’interpretar el que percebem, sentim o pensem.

Es poden tenir moltes actituds. Hi ha gent que viu amargada i tot li sembla malament. Gent que és incapaç de gaudir amb res del que li passa. Si li toca la loteria, valorarà que li ha tocat poc, si li regalen un dinar, no li agradarà el restaurant, si li apugen el sou, valorarà que ve tard.

També hi ha gent que viu ressentida per quelcom que li va passar. Ressentit amb aquella persona que un dia li va fer quelcom. De fet ni tan sols cal que li hagi fet res, si combines una actitud ressentida amb una actitud paranoica tindrem una persona que va tenint problemes amb molta gent, facin alguna cosa o no. Una actitud paranoica fa que vegis fantasmes per tot arreu.

Hi ha gent que té una actitud envejosa i està tan capficada mirant què fa la resta que no gaudeix de la seva vida ni gota ni mica. De fet sempre he pensat que mentre estàs gaudint de la teva vida no tens temps per veure què fan els altres.

Com pots veure hi ha moltes actituds. Una de les meves preferides és una actitud agraïda. La gent que és agraïda acostuma a valorar-ho tot com un regal i gaudeix plenament de tot el que li passa. De fet, estar viu és un regal, que no passem fred a l’hivern és tot un regal i que fent clic a un interruptor s’encengui la llum és una gran ajuda per al dia a dia. Una persona agraïda gaudeix dels petits plaers del dia, els posa en context i potencia el seu efecte o beneficis. L’agraïment és una mena de catalitzador de l’experiència, un afrodisíac dels sentits. Amb una actitud agraïda acabes donant valor a tot el que et passa.

Hi ha gent què té l’actitud d’un expert que tot ho sap. Un expert que no se sorprèn per res, perquè és molt llest, superllest, el més llest del món. L’expert pot néixer expert, pot donar-li el títol una padrina excessivament efusiva i benevolent o fins i tot pot haver-se fet a ell mateix experiència a experiència. Però tant s’hi val. Un expert és una persona que dicta sentències, que sap més que ningú, que sobrevalora les seves capacitats i que infravalora a tothom que té al seu voltant. Un expert no cal que es fixi en el que li passa, quan la vida li va bé és gràcies a la seva intel·ligència i quan li va malament és per culpa de la mala sort. Així són els experts, persones que se situen a mig camí entre els humans i els déus.

Finalment hi ha els exploradors. Tenen una actitud oberta i receptiva i són capaços de meravellar-se amb el que tenen a prop. Un explorador és una persona que gaudeix del procés d’aprendre, que porta la bellesa als seus ulls i que té la humilitat necessària per veure que no ho sap tot però que pot aprendre si hi posa interès.

Jo sempre he animat la gent que adopti una actitud exploradora en comptes d’una actitud experta. Sí, sigues un explorador que gaudeix del procés de descobrir el món, la vida i les persones.