Amics

La vida és molt millor compartida amb amics. Fer un viatge és bonic, fer-lo amb amics és inoblidable, anar a esquiar és genial, fer-ho amb amics ho fa molt especial. Podria seguir i seguir, però podríem dir que els amics multipliquen la intensitat de l’experiència, ofereixen noves sensacions i alternatives i potencien la vivència de l’activitat que estem fent.

Tothom hauria de tenir un amic de veritat. Una amistat en la qual regna la confiança i el respecte. Una amistat en què hi ha estima i reciprocitat. Una amistat veritable, sincera i plena.

Però sovint tenim amics que no ho són tant. Algunes persones fan servir el paraigua de l’amistat per aprofitar-se de la gent que té a prop. Persones que s’aprofiten de tu, que t’enganyen, que t’utilitzen i que et veuen com un recurs.

Jo ara fa poquet vaig tenir contacte amb algú així. Sort que ho vaig veure ràpid. Potser a tu també t’ha passat. Fa molt mal, i quan sentim dolor emocional acostumem a treure conclusions fora de lloc que no estan bé. Ja saps, quan l’emoció pren el control, la raó desapareix.

Sovint em trobo amb persones que diuen que prefereixen no tenir amics, que han patit molt i que prefereixen estar sols. És comprensible que pensin així, però estan prenent una decisió des del dolor, i el dolor, benvolgut lector, no és gaire bon conseller.

L’amistat veritable no coneix els retrets, ni els abusos, ni molt menys les mentides. Les amistats tòxiques semblen més aviat una relació parasitària que una relació simbiòtica. A l’amistat totes dues parts es nodreixen i surten reforçades mentre que en l’amistat tòxica o pseudoamistat tan sols una de les dues parts surt reforçada mentre va fagocitant els recursos de l’altra part.

L’amistat és quelcom bonic, no abusiu. Una bona amistat necessita temps. Desconfia d’aquestes persones que t’estimen molt només conèixer-te. Les amistats es van construint dia a dia, amb un somriure, gaudint de la vida. Aquestes amistats en què un es presenta com una víctima, com una bona persona o com un salvador fan més por que una tronada d’estiu. Ja pots sortir corrents!

La base de l’amistat és el respecte. Hem de ser amics per potenciar la vida, no perquè ens ajudin i ens facilitin la vida. Una amistat és una relació en què tots dos donen i reben. Hi regna l’autenticitat, no la falsedat ni la mentida.

Podràs reconèixer aquella amistat de les bones quan passeu moltes hores plegats i us passa la noció del temps. Les amistats de veritat no n’entenen, del pas del temps. Potser us veieu dos cops a l’any però la sensació és com si us haguéssiu vist ahir mateix.

Que bonica que és l’amistat, oi? Tothom hauria de gaudir de l’amistat. Sí que és cert que cal una mirada amable i respectar algunes debilitats. Quan viatges amb un amic potser no podràs anar al teu ritme, ni prendre les teves decisions, ni mantenir les teves rutines; però sempre he cregut que són mals menors, petits detalls que passen desapercebuts pel goig de compartir.

Anar en barca amb els teus amics, sopar a la fresca plegats, visitar una ciutat desconeguda tots junts o planificar un viatge o una via ferrada conjuntament potencia l’experiència i dibuixa bonics records que duraran per sempre.

No ho oblidis, la vida és millor compartida. Això sí, sigues selectiu i no et conformis amb pseudoamics ja que tard o d’hora te l’acabaran jugant.