Actitud ‘dolce vita’

Ja hem arribat al final de les vacances d’estiu, però no al final de la dolce vita. De fet, et convido que segueixis mantenint una actitud dolce vita la resta de l’any, de vida, per sempre.

No hem vingut aquesta vida a patir. D’acord que de vegades no ens queda més remei, d’acord que de vegades la vida és complicada i ens fa patir i d’acord que de vegades algunes persones ens fan la vida molt costa amunt. Però no et quedis ancorat en el patiment i el dolor.

Potser t’han fet creure que patir està bé i que la vida és patiment, però si és així ja ho pots desaprendre. No tot el que aprenem ens ajuda ni ens resulta d’utilitat. De fet, a la meva feina em trobo amb moltes persones que estan patint sense que tingui sentit. No parlo de malalties o de trastorns, parlo d’actituds.

Persones que s’han resignat a patir i que no fan res per deixar de patir. Persones que han integrat el patiment com quelcom normal i fins i tot quelcom recomanable. No és culpa seva, si fins i tot una psiquiatra molt mediàtica animava la gent a incloure moments de patiment a la seva vida de manera voluntària.

Potser té a veure més amb una concepció del món que amb una pràctica de salut. És com una mena d’autocàstig. És com voler menjar productes caducats o en mal estat per poder gaudir més dels bons aliments. Quelcom sense el menor dels sentits.

De vegades patim per culpa de les nostres decisions, per les persones que ens envolten o per les creences que tenim. Però no t’acostumis a patir que és molt dolent per al cos i per a la salut. Per això mateix et proposo que adoptis una actitud dolce vita, perquè és una actitud diametralment oposada al patiment.

Ja ho va proposar el filòsof Epicur fa alguns anys, la vida ha de ser gaudida, no patida. Només tenim una vida i no té sentit que la passem patint.

Però, què pots fer per no patir? Doncs per començar analitzar quines màximes educatives has après i revisar-les. Per seguir, prendre decisions. De vegades hem de fer petits esforços per deixar de patir. Sovint un canvi d’hàbits, prendre algunes decisions o canviar algunes amistats és suficient per deixar de patir.

Es tracta de no patir més del necessari. Si tens una malaltia pateix pel que et suposa la malaltia, però no per la resta. Compensa, distreu-te, enriqueix la teva vida, sé que no tens més opció que patir les conseqüències d’una malaltia, però no has de patir la resta d’àrees de la teva vida.

No ets millor persona per patir ni la teva vida tindrà més sentit si és patida. És més, intenta patir el mínim possible i veuràs com la vida s’obre davant teu. No té sentit patir al costat d’una persona que no t’estima, ni amb una feina que t’està amargant la vida.

Quan t’acostumes a patir et quedes ancorat en el dolor i no canvies res. A poc a poc vas renunciant a la vida, t’amargues i acabes patint unes condicions que no et fan bé.

Revisa tot allò que et fa patir per canviar-ho. No deixis passar ni una sola oportunitat per passar-t’ho bé i fins i tot crea oportunitats per passar-t’ho bé. Mereixes tenir una dolce vita.