Bloquejada

Just aquesta setmana he rebut un correu d’una persona que em demanava per què procrastinava. Així, sense preliminars. Acostumo a rebre aquest tipus de consultes, de gent que ho està passant malament i vol una resposta que la pugui ajudar.

M’hauria resultat molt fàcil dir-li que la seva procrastinació era causada perquè no coneixia el seu “per a què”, o que no estava focalitzada o que no tenia una motivació clara; però en comptes d’això li he respost amb un depèn i amb una invitació a fer un estudi més detallat del seu cas i a llegir aquest article.

Les casuístiques que acaben provocant que procrastrinem poden ser molt variades, i per això és necessari fer un estudi acurat. Mireu, només us posaré com a exemple una possible casuística que ens explica en Barry Schwart.

Schwartz és un psicòleg contemporani que sol difondre la psicologia, com jo al Diari d’Andorra, però ell al NY Times, i en una de les seves investigacions estel·lars va descobrir que les persones amb baixa autoestima tenen un pitjor rendiment a l’hora de prendre decisions.

Concretament, ha vist dos fenòmens molt interessants. El primer és que una persona amb baixa autoestima es col·lapsa quan té moltes opcions de decisió, ja que genera més por al fracàs i a prendre la decisió equivocada, per la qual cosa sol postergar més les decisions que té pendents.

Quan es tracta de decidir si anem de vacances a la platja o a la muntanya és fàcil, però quan es tracta de decidir a quina platja anem de vacances la cosa es complica per a la gent que té baixa autoestima. Potser un truc que podem aplicar és anar limitant les alternatives. Quan s’han d’estudiar moltes alternatives possibles, el ventall de decisions és tan ampli que una persona insegura acaba col·lapsant.

Però, per altra banda, el que més m’interessa és que una persona amb baixa autoestima sol sentir-se insatisfeta amb les seves decisions, així que se’n sol penedir i fer moltes voltes al que ha decidit.

Si no hi ha decisió no hi ha por a l’error i, per tant, no hi ha penediment. Vet aquí que ja tenim una explicació per a la procrastinació de la persona que em va enviar el correu. Clar, sempre que tingui una baixa autoestima.

Gràcies al bo de Schwartz ara sabem que el motiu de la postergació de les persones amb baixa autoestima és aquesta por de perdre la millor opció i així evitar el penediment que tant les turmenta i… el que és més important… en saber-ho ho podem treballar.

No es pot treballar de la mateixa manera la por a equivocar-se que, per exemple, la manca d’alternatives, la paràlisi per anàlisi o la posposició per tenir una actitud passiva.

Es procrastina, també, per excés de perfeccionisme, per angoixa i por per com quedarà o què passarà, per manca d’interès i de motivació, per saturació, sobrecàrrega, distraccions, mala organització del temps, fatiga, passotisme, manca de disciplina, desorganització o manca de definició del que hem de fer...

Podem procrastinar per mil motius i tu, ara ja en saps un. Si és el teu cas espero que entendre-ho t’ajudi a fer un pas cap endavant.