Ceguesa intencional

Just estàvem acabant el darrer segle quan els psicòlegs Daniel Simons i Christopher Chabris van tenir la genial idea de disfressar un alumne de pràctiques de goril·la i de fer-lo aparèixer al mig d’un partit de futbol.

Tot i que sembli molt rocambolesc, aquesta original investigació va donar origen a un dels fenòmens que més sovint veig entre la gent: la ceguesa intencional. Estic segur que tu també l’has patit en algun moment de la teva vida. Bé, per ser exactes, la ceguesa intencional és un fenomen del qual gaudeixes diversos cops al dia, cada dia.

Quan no veus el got brut a sobre de la taula durant tota una setmana, quan t’has saltat en vermell aquell semàfor que no has vist o quan no sents que t’està cridant la parella podem parlar de ceguesa intencional.

Sí, has llegit bé, quan no escoltes també parlem de ceguesa intencional. De fet, tots els sentits pateixen de ceguesa intencional.

Quan no veiem, escoltem o percebem alguna cosa que està dins del nostre camp perceptiu perquè estem concentrats en una altra cosa estem patint d’aquesta ceguesa intencional.

Però tornem al partit de futbol. Aquell èpic partit de futbol que en realitat era un experiment. Els subjectes experimentals havien de comptar quantes vegades es passava la pilota un dels equips. Mentrestant apareixia un goril·la a l’escena, es passejava per tota l’escena, fins i tot es posava al centre de l’escena i fins i tot es picava el pit al més pur estil simiesc.

Doncs una de cada dues persones que va mirar el partit no va veure gens el goril·la i és que estaven tan concentrats comptant les passades, tan enfocats en la tasca, que el seu cervell ni tan sols va processar la imatge del goril·la.

I això pot ser bo o dolent. Pot ser bo perquè som capaços de concentrar-nos tant en una tasca que podem aïllar-nos de tot el que passa al voltant. Això ens va molt bé per poder tenir grans resultats en aquella tasca i per no tenir fugues d’atenció que acaben provocant distraccions i errors.

També és bo per al venedor que fa que et concentris en els beneficis del seu producte i que tinguis ceguesa intencional en els defectes o en el preu excessiu. I fins i tot és bo per al nen que plora, que fa que t’oblidis de tot i vagis a resoldre el seu plor.

Però, tinguem ull viu! També pot ser dolent, molt dolent. Quan no mirem el pas de vianants perquè estem concentrats en les nostres cabòries i no veiem el cotxe que no s’ha aturat estem patint ceguesa intencional.

El metge que no veu un símptoma clau, un testimoni que s’equivoca o un conductor que se salta un semàfor perquè tenen ceguesa intencional poden provocar conseqüències terribles i irreversibles.

Sí, ja em sap greu, però no veus tot el que està al teu camp de visió, ni totes les oportunitats que et passen per davant, ni prenem decisions tenint tota la informació.

Tenim unes limitacions en l’àmbit perceptiu i de processament de la informació que cal que gestionem. El que veiem no sempre depèn dels nostres ulls, sovint, pràcticament sempre, també depèn del nostre cervell.