Dissonància cognitiva

Volem fer dieta, però mengem aquell pastís de postres sense gana. Volem deixar de fumar, però encenem una nova cigarreta. Volem posar-nos en forma, però no anem mai al gimnàs.

Per què no fem allò que ens proposem o volem fer? Doncs per entendre-ho ens hem de remuntar als anys cinquanta, quan el psicòleg Lleó Festinger va estar investigant la incomoditat mental que senten les persones quan tenen creences, actes o emocions contradictòries.

Portem malament la inconsistència i som capaços d’enganyar-nos, si cal, per poder canviar el que calgui a fi d’alleujar la tensió que ens provoca aquesta contradicció.

Podem fer servir tres estratègies diferents per poder alleujar la dissonància cognitiva que tenim quan ens mengem un dolç, quan encenem una cigarreta o quan ens quedem al sofà de casa.

Quan pensem que ens mereixem aquell tiramisú estem justificant la inconsistència; quan pensem que fumar no és tan dolent estem canviant les nostres creences i quan diem que demà anirem al gimnàs estem ajustant el nostre comportament.

Quina fas servir més tu? Potser pots fer servir les tres a tort i a dret. No passa res, és normal, és un fenomen psicològic bàsic que ens ajuda a viure en un món complex i ple de contradiccions.

La manera més complicada de resoldre aquesta dissonància seria també la més lògica, que és canviar el comportament que tenim, és a dir, refusar aquelles postres, llençar el paquet de tabac o enfilar tot xino-xano el camí del gimnàs.

Volem. Sovint volem. Però no podem. És superior a nosaltres, a la nostra fortalesa, a la nostra motivació. No és que no vulguem, és que no podem. No tenim paraules per a descriure-ho, però simplement no podem.

També podem canviar la creença a fi de resoldre aquesta tensió. D’aquesta manera tindrem clar que fer dieta no és tan important, que això de fumar no és tan dolent i que això d’anar al gimnàs està sobrevalorat. Això és molt més fàcil, tan sols ens requereix alguns segons de processament mental.

Finalment, podem afegir una nova creença o modular la que tenim. Aquesta és potser la manera més habitual de gestionar la dissonància cognitiva que no ens deixa dormir. Així doncs, cada cop tindrem més clar que aquell tiramisú t’ajuda a digerir el dinar, que fumar t’ajuda a relaxar-te i que anar al gimnàs no és bo per a les teves articulacions.

Com qui diu, feta la llei, feta la trampa. La teoria de la dissonància cognitiva de Festinger és molt important, ja que ens explica i mostra com les persones intenten mantenir la coherència en el seu sistema de creences i comportaments, fins i tot si això implica racionalitzar decisions que semblen poc lògiques o contradictòries.

Potser, ara que ho saps, podràs anar al gimnàs, deixar de fumar o fer dieta… o com a mínim, podràs adonar-te de quan t’estàs autoenganyant.