Estàs condicionat

Comprem i comprem pensant que tindrem una vida millor si tenim un cotxe millor, un telèfon més intel·ligent o una bossa de disseny. Potser sí que viurem millor amb un telèfon intel·ligent que ens ajudi a guanyar temps, però, realment millora l’autoestima si tenim el darrer smartphone?

Ens sentim superiors quan anem vestits de marca, mirem per sobre de l’espatlla quan portem un cotxe d’alta gamma, ens sentim més segurs quan portem un rellotge suís. Però, realment guanyem superioritat i seguretat a còpia de posar la targeta Visa contra les cordes? Si fas servir aquell maquillatge et veus més guapa, si sopes en aquell restaurant estaràs més in, si vas de vacances a aquella platja seràs més admirat. Realment és tan fàcil fer pujar l’autoestima, l’estatus social i la bellesa a cop de talonari? Doncs no està clar. O potser sí. T’he de dir que si et sents identificat amb tot el que he descrit és perquè ets una víctima del condicionament operant descrit per Skinner el segle passat. La teoria és molt senzilla, quan associem un estímul a una característica positiva acabem reforçant determinada conducta gràcies a la recompensa que suposa.

De fet, tots els objectes o productes de consum tenen uns atributs reals i uns atributs condicionats. El darrer telèfon de moda no fa res més que fotos, trucades, missatges i gestionar aplicacions. Aquests són els seus atributs reals. Tot i això, disposa d’una bona bossa d’atributs condicionats, com ara que et fa sentir millor, creus que desperta admiració i et dona tema de conversa en explicar totes les seves bondats. Aquell vehicle d’alta gamma té uns atributs reals, com ara que et transporta del Pas de la Casa a Ordino i ho fa a certa velocitat i confort. Però també té uns atributs condicionats, com ara quan et creus que tothom et mira amb admiració quan fas l’incívic molestant a tort i a dret amb el soroll d’un motor hipertrofiat i un tub d’escapament que sembla trencat. No, el teu cotxe no fa de tu un ésser admirable, el teu cotxe pot ser més o menys bonic, però això no té res a veure amb la capacitat que té per gestionar el teu ego.

Aquell viatge a una platja paradisíaca té com a atribut essencial la bellesa del moment i la màgia de viure quelcom especial, però no et servirà de res si no el comparteixes a l’Instagram perquè tu no vas a gaudir del moment, tu vas a despertar enveges, a posicionar-te com una persona amb poder i a intentar crear una reputació digital que t’ajudi a guanyar més diners o més admiració, i tot això, benvolgut lector, són atributs condicionats.

Al final som esclaus dels atributs condicionats. Tant de bo fos tan fàcil poder guanyar autoestima o seguretat o admiració. Sempre és més fàcil abonar una quantitat de diners que fer quelcom per tenir una autoestima sòlida. Així que ara ja ho saps, quan estàs comprant qualsevol cosa, estàs comprant una emoció, una necessitat, un desig o una projecció, a més d’aquell producte. Potser podrien fer un descompte als que no necessiten els atributs condicionats de cada producte. No trobeu? Així doncs, el darrer smartphone podria tenir un preu per a gent que el fa servir per treballar i per tenir una vida més fàcil i un altre preu per a aquells que el fan servir per sentir-se millors, superiors o interessants. No és mala idea, oi?