Aprens del que veus

Afortunadament, no ens cal experimentar res per aprendre la lliçó que ens té reservada aquella experiència. De fet, si només poguéssim aprendre de l’experiència, la nostra capacitat d’aprenentatge seria molt limitada.

Ja fa alguns anys, Albert Bandura, un psicòleg molt important, va elaborar la teoria de l’aprenentatge vicari, que ens indica que les persones podem aprendre observant els altres sense necessitat d’experimentar les conseqüències d’una determinada acció directament.

Encara rai! T’imagines que haguéssim de cremar-nos els dits per aprendre que el foc crema? O saltar per un precipici per aprendre que no hem de saltar per un precipici?

Afortunadament, amb només l’observació directa, podem aprendre de diferents models. De fet, estem especialment preparats per aprendre per observació directa i poder enriquir així el nostre coneixement del món i el nostre repertori d’estratègies d’afrontament sense haver de patir directament les conseqüències d’aquest procés d’aprenentatge.

Em sap greu, però si ets pare has de tenir clar que el teu fill farà el que vegi que fas tu, no el que li diguis que ha de fer. Sí, en matèria d’educació es predica amb l’exemple. Podem veure exemples de tal teoria de Bandura cada dia, com ara quan un nen tira un paper a terra de la mateixa manera que ho fa el seu pare.

Però aquest aprenentatge vicari és un gran recurs, per exemple, per fer-lo servir a l’aula. Quan un mestre recompensa un estudiant que ha ajudat un company, sense saber-ho, està estimulant l’esperit prosocial a la resta de companys.

De la mateixa manera, quan tracta malament un nen o un jove a classe –que passa, i tant que passa–, està col·locant aquell jove al centre de la diana de burles, escarni i accions agressives per part de la resta de la classe.

També passa amb el que veuen a les xarxes. Si juguen a jocs violents, acaben integrant violència. Aleshores prefereixen la companyia de perfils violents i acaben fent conductes violentes.

Aquest aprenentatge vicari es dona al llarg de tota la vida. Quan arribem a una feina, ens fixem en què fan els veterans i els copiem. De fet, més val que triïs la persona adequada o acabaràs adquirint hàbits que no et seran d’ajuda.

Podríem seguir i seguir, però per això és tan important que els nostres fills tinguin referents de qualitat.

Com acabes de veure, amb la teoria d’Albert Bandura ja podem treure tot el valor a la famosa i recorreguda frase de “si no ho proves, mai sabràs què passa”. D’altra banda, ja podem estar ben atents als referents dels nostres fills i fins i tot als nostres mateixos.

Alguns referents els donaran aprenentatges de qualitat que els ajudaran a la seva vida, mentre que n’hi ha d’altres que l’única cosa que faran és que tinguin una vida pitjor, menys recursos i menys repertori d’estratègies adaptatives.