Ambivalència amorosa

Diuen que de l’amor a l’odi hi ha un pas i, en aquest cas, el saber popular no pot ser més encertat. És possible que durant la teva vida hagis pogut sentir ambivalència afectiva per la teva parella. No pateixis, ni és un signe d’una crisi immediata ni que la relació no funciona. Tan sols és un fenomen habitual i que més que debilitar una parella la podria enfortir segons unes investigacions acabades de fer.

Però anem per parts, què és l’ambivalència afectiva? Doncs allò que passa quan t’estimes molt a la teva parella però que de vegades t’enfades amb ella i sents que potser no te l’estimes tant.

Això de l’amor no és una cosa estable i immutable al llarg del temps. De fet, pots diferir en intensitat en funció de moltes coses. De vegades en funció de la teva parella, de vegades per causes externes com ara l’aparició d’un amic o amiga que et fa veure les coses diferents, perquè ha passat per davant teu una persona que t’ha fet “tilín” o de vegades perquè estàs de mal humor i sembla que la culpa de tot la tingui la relació de parella. Mira, tant s’hi val, el fet és que l’amor és un actiu fluctuant que tan aviat puja com baixa. I això, estimats lectors, és normal.

Guilika Zoppolat va fer tres estudis per veure quin efecte tenia aquest anar de l’amor a l’odi, del plaer a la incomoditat, del dolor al desig, i les conclusions són molt interessants.

Al primer estudi va veure que les persones que tenen més sentiments ambivalents per la seva parella tenien més pensaments constructius i destructius i que oscil·laven entre apropar-se i allunyar-se de la seva parella. Saps allò de hem de parlar i necessito temps per a mi? Doncs això mateix.

El segon estudi va mostrar que aquelles parelles més ambivalents, d’ara sí, ara no, generen major estrès i un gran nombre de pensaments intrusius al dia a dia i això et fa perdre qualitat de vida.

I, finalment, el tercer estudi va trobar que la gent amb sentiments més ambivalents passen més estona pensant sobre la seva parella i més distrets de les seves obligacions.

Vaja, no és que hagin descobert la sopa d’all aquesta gent, però sí que han fet una troballa molt important per a mi i per a les parelles, i és que quan he treballat amb parelles, en rares ocasions han estat conscients que una relació d’amor odi interferia massa a la seva vida. Ara, ja puc dir amb coneixement de causa que el teu dia a dia, la teva feina i la teva qualitat de vida i benestar emocional estan condicionats per la relació que tens amb la teva parella.

I, si m’acceptes un consell, sempre és millor tenir una parella amb la qual us porteu bé que una parella ambivalent que ara t’estima molt i ara no et vol ni veure, que ara ets l’amor de la seva vida i ara té dubtes.

Amb temes de l’amor, passa com al cinema, el tràiler és fidel a la pel·lícula i, si vols un segon consell, sempre és millor una comèdia romàntica que un thriller o un drama.

Ah sí, deia a l’inici que aquesta relació ambivalent podria enfortir una relació. Doncs, en alguns casos, molt poquets, el fet de voler que la parella no es passi al costat fosc, estimula a la creació d’un ambient més favorable i amable. Mira, ves per on, en alguns casos no tens més remei que fer el que puguis per no perdre la pau a casa.