Amb l’edat tot canvia

De vegades em sorprenc parlant com un avi. “Abans la vida era millor. Els joves ja no respecten la gent gran. Tot passa i no estem per perdre el temps”. Però aquestes frases responen a un canvi real al cervell? Hi ha diferències en com processem la informació joves i vells? De la mateixa manera que el cos canvia, hi ha canvis al cervell que influeixen en com processem la informació?

Doncs semblaria que sí. Els adults grans o altrament dits ja madurets i maduretes, prefereixen aprofundir en un coneixement determinat mentre que els joves son més d’anar de flor en flor i anar variant més tant en les fonts de coneixement com en les perspectives de coneixement. Un jove és menys selectiu amb les seves fonts d’informació mentre que un vell no s’està per masses històries i només consulta allò que vol consultar.

Això va lligat amb una conducta exploratòria pròpia dels joves ja que tenen una atenció més fresca però també més complicada de centrar. Aquesta conducta exploratòria faria que tinguessin més interessos i estiguessin més receptius. Tanmateix els seria més fàcil innovar, explorar i desenvolupar conductes creatives.

Però què ens passa als no tan joves? Doncs que no explorem tant. Potser perquè tenim més informació i no ens cal anar ampliant la nostra font de dades, perquè tenim més clar el que ens agrada i el que no ens agrada o perquè volem confirmar alguna de les hipòtesis que pensem i tenim menys hipòtesis a confirmar que els joves, però el fet és que els madurets ni busquem tant ni som tan curiosos. Podríem dir que a mesura que anem fent anys, ens anem tornant més selectius. A veure, selectius o tancats? Doncs això no té a veure amb l’edat sinó amb la personalitat. Hi ha un tret de personalitat que es diu obertura i fa referència a com estem d’interessats pel que ens envolta i quina capacitat d’aprendre tenim. Tots coneixem joves i no tan joves que “ho saben tot” que estan de tornada de tot i als que no cal dir res ja que ho tenen tot pensat, analitzat i meditat. En qualsevol cas, tant si ets una persona oberta i receptiva com si no ho ets, a mesura que t’aniràs fent gran aniràs focalitzant els teus interessos i tancant més el teu espectre de lectura, visió de TV o persones que segueixes, per exemple. Greta M. Fastrich i els seus col·legues han fet un interessant estudi a Londres amb mig miler de voluntaris d’entre dotze i vuitanta anys que ens ha aportat llum sobre les diferències en la gestió de la informació. Podríem dir que les estratègies que tenim per cercar informació, aprendre i investigar van evolucionant amb els anys. Els madurets preferim focalitzar-nos en un tema i no innovar gaire. A més a més, ens agrada aprofundir en temes que ja coneixem o dels quals tenim una base sòlida. Seria quelcom com ara un intent de provar-nos, de veure si tenim la informació correcta, si podem seguir confiant en el nostre criteri. A mesura que ens anem fent grans, els temes que ens agraden ens agraden més. Ja tenim clares –o creiem que tenim clares– moltes coses i limitem els inputs que deixem entrar al nostre camp d’atenció.

Així que ara ja ho saps, quan el teu fill et digui que no estàs tan interessat pel que li passa a les balenes Minke al sud d’Islàndia, li pots dir que no ets tu, que és el teu cervell, que et disculpi que ets una víctima de l’edat.