Gaudir del dolor

T’has preguntat alguna vegada per què algunes persones gaudeixen d’experiències que la majoria consideraria desagradables, repugnants, tristes o fins i tot angoixants?

Ets dels que gaudeixen del picant, de notar com et crema tota la boca, coll i sistema digestiu en general?

O potser ets dels que gaudeixen mirant pel·lícules de terror, sang i fetge. Quin patir, oi? Avui, tot just he llegit que hi ha una pel·lícula que està provocant desmais entre els assistents. Si saps quina és, si l’has vist i si opines que no n’hi ha per a tant has de seguir llegint aquest article.

Potser ets d’aquelles persones que gaudeixen del dolor de cames després d’un bon entrenament. No hi ha res com aquell dolor que fa que no puguis ni aixecar els braços, oi? O potser ets dels que s’entrenen i s’entrenen tot i sentir dolor, és més, gaudint del dolor muscular provocat per un esforç sobrehumà.

Doncs si et veus reconegut o reconeguda és que pateixes d’un fenomen psicològic conegut com a masoquisme benigne. El masoquisme benigne es refereix a la tendència a trobar plaer en experiències percebudes inicialment com a desagradables o amenaçadores. Tranquil, tranquil·la, li passa a molta gent. Tu segueix anant a dormir amb la teva dosi de dolor habitual. Que no passi un dia sense que hagis patit.

La investigadora Karolina Dyduch-Hazar, fascinada per la gent que gaudeix passant-ho malament i que fins i tot busca el dolor voluntàriament, ha volgut analitzar quina mena de problema, motivació, personalitat o desviació tenen en comú i ha fet un parell d’estudis per analitzar-ho.

Bé, per no avorrir-vos amb els detalls us diré que les persones que puntuen alt a l’escala que mesura el masoquisme benigne prefereix viure experiències intenses i de valència negativa, desagradables, que suposen emocions amb una repercussió maligna per al cos com ara angoixa, por, tristesa, dolor o patiment.

Sí, hi ha gent que, incomprensiblement, prefereix passar-ho malament. Ves per on. Potser és que no pateixen prou a la vida, potser és que s’estan castigant, estan fent una mena de penitència estranya o simplement és que no saben que poden gaudir de la vida sense dolor i explorar la part més bonica del món.

Ja és ben rar que algú senti plaer amb el dolor, oi? Potser és una desviació insana. El fet és que aquests masoquistes benignes fins i tot prefereixen experiències repulsives i aversives tot i tenir una alternativa bonica disponible. Ja sabeu què diuen: hem vingut aquí a patir, a demostrar qui aguanta més.

Encara no està clar quins són els motius finals d’aquest comportament masoquista però els podem trobar perfectament integrats en el quotidià. En general són persones que porten una vida normal, perfectament integrats. Són gent que gaudeix d’un massatge ben dolorós, que s’ho passen pipa ara per Halloween visitant túnels del terror i mirant tota la filmografia més gore que pugui trobar i tenint la seva dosi diària de dolor. Potser són dolordependents, addictes al patiment? Hem d’esperar a veure com evolucionen les investigacions per tenir-ho clar.