La personalitat més fosca

M’encanta anar revisant les darreres investigacions fetes en psicologia i tot remenant com qui mira en un calaix he anat a parar a un estudi publicat al Journal of Personality que explora la relació entre els trets de personalitat foscos i diferents símptomes de salut mental al llarg del temps.

Clàssicament, els psicòlegs preveiem tres trets de personalitat foscos que són el narcisisme, el maquiavel·lisme –o manipulació– i la psicopatia. Són trets de personalitat que poden estar presents sense que suposi que la persona pateix un trastorn. Com tots els trets de personalitat pots tenir-los en diferent grau, des de res fins a tot.

Semblaria que la personalitat narcisista, aquella que tenen les persones que es pensen que són molt importants, que necessiten ser admirades i que es pensen amb més drets que la resta dels mortals, tindrien menys problemes mentals. Clar, són perfectes i quan hi ha un problema sempre és culpa d’un altre. Caldria veure, per això, què passa quan no tenen un sèquit d’admiradors i aduladors. Bé, de fet ho sabem, es deprimeixen i s’angoixen. Quina cosa, oi? Si tens a prop a un narcisista més val que l’adulis perquè no es deprimeixi ni s’angoixi. Mira, demostrant la teva incondicional admiració estàs contribuint a la seva salut mental.

Aquesta troballa suggereix una interacció complexa, en què els trets narcisistes poden actuar com a amortidor contra l’angoixa psicològica augmentant l’autoestima i la resiliència mental. No obstant això, l’empitjorament dels símptomes de la salut mental podria disminuir les tendències narcisistes amb el pas del temps, possiblement disminuint l’autoconfiança i la resiliència.

Però, què passa amb la resta de factors de la tríada fosca de personalitat. Doncs que el maquiavel·lisme, que es caracteritza per una visió cínica dels altres, manipulació estratègica i un enfocament en l’autoavantatge, i la psicopatia, que comporta una manca de connexió emocional, impulsivitat i una tendència cap al comportament antisocial, no funcionen de la mateixa manera que el narcisisme.

De fet, passa tot el contrari, ja que els nivells més alts de psicopatia i maquiavel·lisme estan relacionats amb un augment de l’angoixa, de la depressió i de l’estrès intens. Podríem dir que la vida de les persones amb tendències psicopàtiques i manipuladores és més angoixant, estressant i trista que la de les persones que no tenen aquests trets de personalitat.

Ara bé, cal no confondre angoixa amb culpa. Caldrà fer estudis detallats sobre el tema, però la meva experiència professional de gairebé tres dècades em diu que aquesta angoixa ha d’estar més relacionada amb la perspectiva de si podran sortir-se amb la seva o no, i la tristesa amb el resultat final de les seves intencions fosques. Tampoc queda clar si les persones més afables, nobles i amb una autoestima ajustada i equilibrada són més felices que les persones amb trets foscos de personalitat. De moment no podem dir que fer el bé et doni més pau que fer el mal.

De fet, siguis una persona encantadora i pro social o antisocial i tòxica, si perds el son, si dorms pitjor o si et sents trist, possiblement serà pels mateixos motius: sent-ne un la frustració, en alguns casos per no poder ser de més ajuda, en altres per no haver obtingut més benefici gràcies a la manipulació.