Passejar per connectar

Ara just fa uns dies vaig fer una xerrada sobre salut mental per a una entitat financera. En un moment de la xerrada em van fer una pregunta molt interessant que voldria compartir amb vosaltres.

Una de les persones que hi van assistir em va demanar per l’efecte que tenien les xarxes socials i els vídeos de consum ràpid en la nostra salut mental. Dolenta, va ser la meva resposta. Però permeteu-me que afegeixi algun matís.

Per començar, hem de tenir clar que algunes coses requereixen cert temps sí o sí. Mireu, fa uns dies em van demanar una xerrada de... tres minuts! El rècord de la xerrada més curta que havia fet l’ostentava una TEDx Talk en deu minuts i quan pensava que ja no podia baixar d’aquí em demanen una xerrada de tres minuts presencial en un altre país.

Doncs sí, algunes coses requereixen cert temps i, per descomptat, requereixen un procés d’atenció mantinguda durant aquest temps. De fet, com li vaig dir a aquella persona, el dia de demà s’emportaran el gat a l’aigua i tindran les millors feines i els millors sous aquells que sàpiguen mantenir l’atenció durant més temps.

En un món de xerrades de tres minuts i vídeos de deu segons amb canvis de pla cada segon ens estem tornant ximples. Sí, estem perdent la capacitat atencional i això ens fa tornar més ximples, que fem feines de menys qualitat i que aprenguem menys i pitjor.

Ens tornem més ximples perquè no destinem el temps que caldria a madurar una idea o decisió, fem feines de pitjor qualitat perquè no ens fixem en els detalls i tenim pressa per acabar, i aprenem menys i pitjor perquè tot just ens quedem amb allò més superficial i evident.

Però tinc una bona notícia. L’atenció es pot treballar de la mateixa manera que ho fem amb els nostres músculs. Potser, com ja vaig dir fa anys en un dels meus llibres, hauríem de començar per muntar gimnasos per al cap.

Sembla mentida com hi ha gent que té tanta cura del cos i tan poca del cap. Què hi farem...

Es tracta de treballar l’atenció i es pot fer d’una manera molt fàcil. Llegint i descansant. Anem a pams. Llegir, sense pressa, sense voler ser el que més llibres ha llegit en un any, sense llegir en diagonal. Llegir llibres mitjanament llargs, complexos, amb descripcions i amb una àmplia varietat de personatges. Però també ens serveix llegir assaig, d’allò que t’agradi. Es tracta de programar-te de mitja hora a una hora de lectura. Sí, ja sé que estaràs pensant que no tens temps. Abans de seguir amb les excuses fes el favor de mirar quanta estona al dia estàs amb el mòbil.

La segona és descansar. Sí quan mires la pantalla no estàs descansant. Stephen Kaplan, de la Universitat de Michigan, ha descobert que la millor manera de descansar és fent una passejada pel bosc o per un parc.

No em diràs que ho tens complicat en aquest bonic país per descansar, oi? Així que ja ho saps, programa passejades a la natura i una estona de lectura.