Feina adient a la personalitat

No tothom pot fer de tot. És una màxima que repeteixo als pares un i mil cops. Està molt bé que tinguis un despatx d’advocats amb deu generacions de llegat, però mira, el teu fill mai podrà ser un bon advocat. Saps per què? Doncs perquè la nostra personalitat condiciona la feina que podem fer.

Ja no parlo que pugui tenir les competències bàsiques que necessita un bon advocat, com ara do de paraula i agilitat mental, així com una bona dialèctica i retòrica; parlo de personalitat. La senyora Katlin Anni i els seus col·legues estan estudiant la relació que hi ha entre les feines que triem i la personalitat que tenim a la seva Estònia natal.

Per fer-ho han triat cinc trets de personalitat i han analitzat milers de persones. També han intentat definir quines són les personalitats apropiades per exercir determinades professions. Hi ha gent que és extravertida i que farà molt bé una feina de cara al públic, sigui carnisser o polític. Però un introvertit també podria ser un bon carnisser sempre que es dediqui a fer els talls a l’obrador ben lluny de les senyores que hi van a fer la compra.

De la mateixa manera podria passar amb els lletrats. Una persona introvertida podria ser un magnífic redactor i revisor de contractes, però un pèssim representant dels seus clients davant d’un jutge.

Però més enllà dels clàssics trets de personalitat podem trobar interessos i maneres de ser tan fortes que poden determinar la feina que fa una persona. Per exemple, hi ha persones que tenen una actitud més realista, així que prefereixen feines amb certa exigència física o tècniques. No les posis a crear plans estratègics, aquesta gent és de fer feina, no de pensar. Hi ha gent que gaudeix investigant, altra creant o qui prefereix ajudar la gent. Holland, un psicòleg que es va dedicar a estudiar la relació entre vocació i tasques, ho té clar: la gent treballa millor quan la seva feina està en sintonia amb la seva personalitat.

Així que ja ho saps, si ets dels que obliga els seus fills a treballar del que creu que li anirà millor has de saber que potser estàs condicionant la seva felicitat tota la vida. Sona una mica radical, però és cert. Una gran part de les crisis dels quaranta o dels cinquanta que atenc es van començar a forjar quan tenien vint anys i van començar a estudiar una cosa que no els motivava.

Som com som i sempre és millor que treballem de quelcom en què ens trobem còmodes. En estar còmodes serà més fàcil que ho fem bé, que destaquem i que guanyem valor. A més a més, la satisfacció serà major, així com el nivell de benestar i de salut mental.

I parlant d’ocupadors i departaments de recursos humans, una persona que fa bé una feina no ha de fer bé la feina que li assignem per promoció o per un projecte determinat. Un realista que prefereix estar amb les mans brutes no pot ser un bon gestor o cap d’àrea. No passa res, només hem de tenir-ho present per organitzar bé la feina, no perdre el temps ni frustrar els nostres treballadors. Sé que no és fàcil, però al final, després d’uns mals resultats, ho haurem de fer igualment, així que estalviem-nos aquesta fase prèvia.