DMG
Perfils tòxics i ciència
AQUESTA TEMPORADA aniré compartint l’aplicació d’algunes teories psicològiques tant clàssiques com contemporànies. Avui descobrirem la ciència que hi ha darrere del concepte de perfils tòxics.
![Ignoren el patiment, abusen, manipulen i trenquen amistats, famílies o parelles](https://imagenes.diariandorra.ad/files/image_media_main_mobile/files/fp/uploads/2024/11/29/674a0c64ca8e1.r_d.608-1318-2828.jpeg)
Ignoren el patiment, abusen, manipulen i trenquen amistats, famílies o parelles
La psicologia és una ciència jove i encara ens manca adquirir un sòlid cos teòric. Si analitzem, per exemple, el concepte de persona tòxica no trobarem cap teoria com a tal, però sí que podem trobar un munt de teories que donen solidesa a aquest concepte.
Però, primer de tot, definim què és una persona tòxica. Una persona tòxica és algú que provoca dolor, que ignora el patiment, que abusa o que manipula. Sí, els perfils tòxics existeixen i més val que tinguis cura i que te’n protegeixis.
Per començar, hem de dir que això dels perfils tòxics fa referència a les dinàmiques de relació entre persones i a un component de personalitat, i és aquí on hem de cercar les teories que hi donen suport.
Bowlby i Answorth van veure que determinats estils de relació poden generar comportaments interpersonals tòxics i perjudicials. Per exemple, van descobrir, entre altres moltes troballes, que les persones amb un vincle insegur poden manifestar relacions tòxiques, com ara manipulació emocional, xantatge emocional o culpabilització.
Per una altra banda, ja fa molt que estudiem la personalitat i hem vist que alguns trastorns de personalitat com ara el narcisisme, el límit o l’antisocial acostumen a manipular i a explotar les persones que tenen a prop. Million va veure com determinades personalitats poden alterar les dinàmiques grupals i tornar-les tòxiques.
Gottman, sense anar més lluny, descriu un seguit de comportaments tòxics que acaben provocant que es donin relacions conflictives. Així doncs, la crítica, el menyspreu, l’actitud defensiva i l’obstrucció poden ser propis i habituals de determinades personalitats.
Albert Bernstein va comprovar amb els seus treballs que algunes persones vampiritzen la gent que tenen a prop i acaben provocant que tinguin problemes de salut mental.
Gouldner va observar amb les seves investigacions com els perfils tòxics busquen relacions parasitàries en comptes de simbiòtiques i trenquen la reciprocitat típica d’una relació d’amistat, familiar o de parella mitjançant estratègies abusives i fomentant un ambient de conflicte constant.
No hem d’oblidar que els perfils tòxics van a treballar de nou a cinc i que allà no tan sols no es transformen per art de màgia, sinó que sovint incrementen les seves perversions tòxiques emparats per una posició de poder. Maslach i Leiter van veure com els perfils tòxics perjudiquen el rendiment d’un equip de treball i, a més a més, estressen i esgoten la resta de l’equip.
Fins i tot el gran i reconegut Antonio Damasio ha vist que en l’àmbit neurològic, determinades emocions, vivències o experiències d’una persona poden provocar que la seva percepció i el seu comportament es tornin tòxics i generin dinàmiques dolentes per a un mateix i per a les persones que té a prop.
Podria seguir i seguir, però crec que ja tenim prou arguments per tenir clar que més val que ens protegim dels perfils tòxics.