DMG
Perfils tòxics i ciència
AQUESTA TEMPORADA aniré compartint l’aplicació d’algunes teories psicològiques tant clàssiques com contemporànies. Avui descobrirem la ciència que hi ha darrere del concepte de perfils tòxics.
La psicologia és una ciència jove i encara ens manca adquirir un sòlid cos teòric. Si analitzem, per exemple, el concepte de persona tòxica no trobarem cap teoria com a tal, però sí que podem trobar un munt de teories que donen solidesa a aquest concepte.
Però, primer de tot, definim què és una persona tòxica. Una persona tòxica és algú que provoca dolor, que ignora el patiment, que abusa o que manipula. Sí, els perfils tòxics existeixen i més val que tinguis cura i que te’n protegeixis.
Per començar, hem de dir que això dels perfils tòxics fa referència a les dinàmiques de relació entre persones i a un component de personalitat, i és aquí on hem de cercar les teories que hi donen suport.
Bowlby i Answorth van veure que determinats estils de relació poden generar comportaments interpersonals tòxics i perjudicials. Per exemple, van descobrir, entre altres moltes troballes, que les persones amb un vincle insegur poden manifestar relacions tòxiques, com ara manipulació emocional, xantatge emocional o culpabilització.
Per una altra banda, ja fa molt que estudiem la personalitat i hem vist que alguns trastorns de personalitat com ara el narcisisme, el límit o l’antisocial acostumen a manipular i a explotar les persones que tenen a prop. Million va veure com determinades personalitats poden alterar les dinàmiques grupals i tornar-les tòxiques.
Gottman, sense anar més lluny, descriu un seguit de comportaments tòxics que acaben provocant que es donin relacions conflictives. Així doncs, la crítica, el menyspreu, l’actitud defensiva i l’obstrucció poden ser propis i habituals de determinades personalitats.
Albert Bernstein va comprovar amb els seus treballs que algunes persones vampiritzen la gent que tenen a prop i acaben provocant que tinguin problemes de salut mental.
Gouldner va observar amb les seves investigacions com els perfils tòxics busquen relacions parasitàries en comptes de simbiòtiques i trenquen la reciprocitat típica d’una relació d’amistat, familiar o de parella mitjançant estratègies abusives i fomentant un ambient de conflicte constant.
No hem d’oblidar que els perfils tòxics van a treballar de nou a cinc i que allà no tan sols no es transformen per art de màgia, sinó que sovint incrementen les seves perversions tòxiques emparats per una posició de poder. Maslach i Leiter van veure com els perfils tòxics perjudiquen el rendiment d’un equip de treball i, a més a més, estressen i esgoten la resta de l’equip.
Fins i tot el gran i reconegut Antonio Damasio ha vist que en l’àmbit neurològic, determinades emocions, vivències o experiències d’una persona poden provocar que la seva percepció i el seu comportament es tornin tòxics i generin dinàmiques dolentes per a un mateix i per a les persones que té a prop.
Podria seguir i seguir, però crec que ja tenim prou arguments per tenir clar que més val que ens protegim dels perfils tòxics.